Roman Polanski, després de tenir una dura infància i patir un dels successos més traumàtics de la seva vida el 1969, quan la seva dona Sharon Tate és brutalment assassinada, comença uns anys 70 on continuaria demostrant el seu gran potencial cinematogràfic, encara que les seves primeres pel·lícules en aquesta dècada no van ser els seus millors treballs.
Després d'una gran dècada dels 6è del cineasta polonèsen 1971 estrena la seva cinta britànica “Macbeth”. Tot i ser aquesta una de les millors adaptacions de la famosa obra de Shakespeare, va suposar el primer fracàs a taquilla del director. El film va obtenir el Bafta al millor disseny de vestidor el 1973.
La idea de Roman Polanski de crear una pel·lícula en 3D anomenada “El dit màgic” va acabar derivant el 1973 al seu següent film “Què?”, una comèdia italiana, d'allò més prescindible de la filmografia del cineasta.
El 1974 va tornar al seu millor cinema amb la cinta “Chinatown”, amb la qual va guanyar el Globus d'Or a millor director i per primera vegada va optar a l'Oscar en aquesta mateixa categoria. La cinta va optar a onze premis de l'Acadèmia de Hollywood i va obtenir el de millor guió original.
El director torna a França per al rodatge de la seva cinta del 1976 “El quimérico inquilino”, thriller psicològic considerat pel·lícula de culte amb el temps. Aquest film va optar a la Palma d´Or del Festival de Cannes d´aquell mateix any.
Després de passar 40 dies a la presó per sis càrrecs, entre ells abusos sexuals sobre la menor Samantha Geimer, i ser posat en llibertat condicional el 28 de gener de 1978, a principis de febrer d'aquell mateix any abandona els Estats Units per no complir la condemna i s'instal·la de nou a París. El director mai més tornarà a trepitjar terra nord-americà i la seva filmografia allà es resumirà en dos films, “La llavor del diable” del 1968 i “Chinatown” del 1974.
Més informació | Mestres del cinema: Roman Polanski (anys 70)
Font | Wikipedia