Michael Haneke va començar una etapa francesa del seu cinema amb l'arribada de el nou mil·lenni, període que comprèn la primera meitat d'aquesta dècada. La primera producció francesa que roda és «Codi desconegut» en 2000. Cinta amb la qual va tornar a ser present a la secció oficial de l'Festival de Cannes.
L'any 2001 el director roda «La pianista», pel·lícula que el posa en l'òrbita de cinema internacional. La cinta es va alçar al Festival de Cannes amb el Gran Premi de Jurat, el premi de millor actor per Benoît Magimel i el de millor actriu per Isabelle Huppert, i en els Premis de l'Cinema Europeu es va fer amb els guardons de millor pel·lícula, millor guió i millor actriu, entre molts altres premis.
El seu següent film, «El temps de el llop» de 2003, va ser presentat al Festival de Cannes fora de concurs, i al Festival de Sitges va rebre el premi a el millor guió.
La seva pel·lícula de 2005 «Memòria cau», darrera producció francesa de l'autor fins al moment, li va suposar un altre gran èxit a nivell de guardons rebuts, millor director, Premi FIPRESCI i Premi de Jurat Ecumènic al Festival de Cannes que en tan bon estima té a l' cineasta. I de nou Haneke es converteix en el gran guanyador dels Premis de l'Cinema Europeu a l'conquerir cinc guardons entre ells millor pel·lícula i millor director.
El 2007 el realitzador fa un remake de la seva pròpia pel·lícula «Funny Games» als Estats Units. Més que adaptar la seva pròpia obra el que fa és copiar-gairebé pla per pla en un altre llenguatge i amb altres actors.
Dos anys més tard roda «La cinta blanca», producció alemanya que li torna a suposar una gran quantitat de guardons. Cal destacar que va rebre la Palma d'Or i el Premi FIPRESCI a Cannes, Millor pel·lícula, millor director i millor guió el dels Premis de l'Acadèmia de Cinema Europeu i el Globus d'Or a millor film de parla no anglesa.
Més informació | Mestres de cinema: Michael Haneke (anys 00)