Michael Haneke, germà-austríac nascut a Baviera, Munic, és un dels principals exponents del cinema austríac i un dels millors directors europeus dels anys 90 i de la primera dècada del segle XXI.
Procedent d'una família dedicada al setè art, el pare el director Fritz Haneke i la mare l'actriu Beatrix von Degenschild, no va rodar el primer llargmetratge fins gairebé els cinquanta anys, després d'haver intentat sense cap èxit dedicar-se a la interpretació i de més de deu anys treballant a TV Movies per a la televisió, primer per a l'austríaca i més tard per a la d'Alemanya de l'Oest.
Va ser el 1989 quan rodaria el seu primer film «El setè continent», drama basat en fets reals sobre una família que decideix desfer-se de tots els seus béns materials i canviar així la seva vida de burgesos per una molt més espiritual.
Tres anys més tard arribaria «El vídeo de Benny», el seu segon treball. La cinta explica la història de Benny, un noi de catorze anys a qui regalen un equip de vídeo del qual no se'n desprèn. Un dia agafa unes imatges que l'inspiren a cometre una salvatjada. Tant en aquesta cinta com en la seva òpera prima ja es veu amb tota claredat la duresa que marcarà el seu estil.
amb «71 fragments d?una cronologia de l?atzar» Haneke completa el que es diria la trilogia de la violència a la societat moderna. inta amb la que triomfa al Festival de Sitges en aconseguir els premis de millor pel·lícula, millor guió i Premi de la crítica.
El seu següent treball és un curtmetratge recollit al film «Lumière i companyia», en el qual participen quaranta directors, entre els quals hi ha Spike Lee, Wim Wenders o David Lynch, els quals cadascun roda un curtmetratge de 52 segons amb el cinematògraf que van utilitzar els germans Lumière.
El 1997 roda «Funny Games», producció austríaca de la qual més tard el mateix faria un remake als Estats Units. Aquesta pel·lícula, que va optar a la Palma d'Or en, va acabar fent-se amb el Premi FIPRESCI a Cannes.
Aquest mateix any també roda «El castell (de Franz Kafka), cinta que remeti l'espectador a la angoixa existencial de l'home contemporani.
Més informació | Mestres de cinema Michael Haneke (inicis i anys 90)
font | Wikipedia
fotos | filmin.es quaderndetreball.wordpress.com fòrum.loqueiotediga.net