A la primera dècada del segle XXI, Gus Van Sant va anar intercalant èxits comercials amb cintes d'igual o més qualitat que passaven pràcticament desapercebudes als circuits comercials.
L'any 2000 va estrenar «Descobrint a Forrester» film de certa semblança al que rodés tres anys abans «L'indomables Will Haunting». Novament una història de professor-alumne, on un jove aprèn d'un mentor experimentat. Aquesta pel·lícula va ser presentada a la Berlinale on va optar a l'Ós d'Or encara que és considerada com una de les de la seva línia més comercial. El següent film de Van Sant va passar força inadvertit, ja que era molt més experimental i no pretenia arribar a un gran públic. Es tracta de «Gerry» de l'any 2002, film per al que va comptar amb Casey Affleck, el qual ja havia aparegut en alguns films del director com a secundari, i de nou amb Matt Damon com a protagonistes. Tots dos actors van escriure el guió d'aquest film amb el mateix realitzador.
«Elefant» de l'any 2003, si no és el seu millor film, almenys és el més popular. Aquesta cinta, tot i que no s'ajustaria cinematogràficament als paràmetres més comercials del cinema, va tenir un gran èxit en tractar-se d'un film que recreava la tràgica massacre de l'institut Columbine. «Elefant» va ser guanyadora de la Palma d'Or i Gus Van Sant del Premi a millor director a Cannes.
Dos anys més tard torna a recrear una història real a «Últims dies«, en aquest cas els darrers dies de la vida de Kurt Cobain, encara que canviant el nom dels protagonistes per por d'algun tipus de demanda per part de Courtney Love. El film va participar a Cannes on va rebre un Premi Tècnic pel seu disseny de so.
El 2006 va participar en el film d'episodis «París je t'aime«, producció francesa en què van participar diversos dels millors directors del moment.
De nou el 2007 participa en una altra producció francesa basada en episodis de diversos directors, «A cadascun el seu cinema«. En aquest cas es tracta d'un film en què participen 35 directors i que es va fer per commemorar el 60è aniversari del Festival de Cannes.
El seu següent film en solitari va ser «Parc Paranoic» el 2007, un altre dels treballs del realitzador que malgrat ser de gran qualitat passo inadvertit. Un cop més Van Sant anava al Festival de Cannes amb opcions a la Palma d'Or amb aquesta obra.
L'any següent el director torna a la seva altra línia de producció, la comercial. Gus Van Sant roda «El meu nom és Harvey Milk«, pel·lícula que explica la història de Harvey Milk, primer polític obertament homosexual que va aconseguir ocupar un càrrec públic als Estats Units. El film va rebre multitud de premis i nominacions, a destacar les vuit nominacions a l'Oscar, dues de les quals es van convertir en estatuetes, millor actor per a Sean Penn i millor guió original per a Dustin Lance Black.
El 2008 torna a rodar un capítol per a un film d'episodis, en aquest cas juntament amb set directors més Jane Campion, Gael Garcia Bernal, Jan Kounen, Mira Nair, Gaspar Noé, Abderrahmane Sissako i Wim Wenders. El nom de la pel·lícula «vuit» i de nou, com la resta de les seves col·laboracions en films de diversos realitzadors, la producció francesa.
Més informació | Mestres de cinema: Gus Van Sant (anys 00)
font | Wikipedia
fotos | guardian.co.uk pissandpoopism.blogspot.com.es soresportmovies.blogspot.com.es