Diuen que en aquesta vida cal renovar-se o morir. I així ho ha aplicat aquest any el Festival de cinema 4 +1, Apostant simultàniament per les sales de cinema i l'opció transmissió. Aquesta serà la tercera edició d'aquest festival, organitzat per Fundació Mapfre, que comptarà amb el suport de la plataforma espanyola filmin, Seu en línia de 4 + 1, que oferirà el certamen a través d'Internet.
El festival, que ens tindrà enganxats a la gran (o petita) pantalla, es posa en marxa avui, i fins al 30 de novembre podrem gaudir d'una gran quantitat de títols. A continuació ressenyem breument la secció oficial de festival.
- 4:44 Últim dia a la Terra. Aquest film, protagonitzat per Willem Dafoe, ens planteja els últims dies a la terra d'una civilització que sap exactament quan va a arribar l'apocalipsi. Una pel·lícula profunda i carregada d'intensitat que alguns vam poder veure l'any passat a la Mostra Syfy.
- Life Without Principle. Produïda a Hong Kong, es tracta d'un thriller econòmic a manera de joc d'històries creuades on els gàngsters de pa sucat amb oli intentaran treure partit a la crisi econòmica que ens envolta. Una ferotge metàfora de l'món en què estem vivint.
- Campana. Una d'aquestes pel·lícules que busquen un altre punt de vista. En aquest cas el revers de l'amor, utilitzant la fragilitat com a bandera i la seva iconografia com la seva bastida emocional. De la mà d'Evan Glodell, és la crònica desesperada d'un enamorament, que pretén fer valer el trist de l'amor, de la vida.
- Terri. Un enregistrament que busca crear en l'espectador un sentiment de fraternitat i de descobriment personal sobre el que significa buscar-se a un mateix dins de el fet de sentir diferent, en la qual destaca la presència de l'actor John C. Reilly.
- Crazy Horse. Un món en què tot succeeix de forma veloç, un film en el qual l'autor ens regala una un estudi sobre la vida contemporània, sobre la recerca de l'extraordinari. I ho fa endinsant durant deu setmanes al club Crazy Horse, temple de la sofisticació de la sensualitat i el sexe.
- La demora. Aquest film uruguaià aprofundeix en un tema complex com és l'abandonament i la penúria familiar, a través de la història d'un jove que abandona al seu pare en un parc perquè és incapaç de mantenir-lo econòmicament.
- Land Of Oblivion. Centrada en l'any 1986, concretament a Txernòbil, en l'apocalipsi que va suposar la catàstrofe d'un país que no va tornar a ser el mateix. Una obra valenta, capaç de captar el moment exacte en què el món es va venir a baix, l'abans i el després d'una tragèdia.
- La Folie Almayer. Inspirada en un relat homònim de Joseph Conrad, ens explica la relació una mica complicada entre una filla i els seus pares a la selva malaia. La història planteja la complexitat del que alguns anomenen patriotisme: Què és realment el que ens fa pertànyer a un lloc, la geografia o el nostre origen?
- Nana. Un conte infantil que com tots és cruel i màgic alhora. La cabanya, el bosc, el llop etc. Nana és una nena de quatre anys que viu en un entorn rural i aquest film ens intenta fer arribar un altre punt de vista de la infantesa. La llibertat d'esperit i de concepció que alimenta Nana és el fil conductor d'aquesta narració.
- Photographic Memory. Els records i les imatges poden tenir una finalitat curativa, i això és el que podem trobar en aquesta cinta. Una forma d'arribar i fer-nos recordar o creure que a la fi la subjectivitat de cada instant és l'únic que compartim.
- The Ballad Of Genesis And Lady Jaye. Una mirada artística que intenta apropar-nos de forma sensible i humorística a el tema de l'amor. En aquesta pel·lícula, un artista d'avantguarda decideix operar-se per transformar-se en la persona que estima. Un documental sorprenent, emocionant i màgic.
- Estiu. L'època en què tot sembla possible, en la que els somnis semblen més que mai a l'abast de la mà. Un relat que recorda a Bradbury, ja Twain, i que confirma que si els impressionistes visquessin en l'actualitat, canviessin la seva fórmula de treball.
- Les Éclats (ma gueule, ma révolte, mon nom). O el que és el mateix, "el meu penques, el meu revolta, el meu nom", o la violència contesa de les cares salvats de l'buit. Retrata, amb un marcat tint polític, la vida dels immigrants il·legals que esperen a Calais seva oportunitat per creuar l'estret rumb a Anglaterra. Un film convuls que no deixa indiferent.
Més informació: Festival de cinema 4 +1