Sense cap dubte, «Fish and Cat» de Shahram Mokri és una de les propostes més atrevides d'aquesta edició del Festival de Sitges.
No només la seva història resulta ser gratament sorprenent, sinó que la seva posada en escena , un pla seqüència d'una mica més de dues hores, no deixa indiferent ningú.
Difícil explicar el que passa al film en unes línies, a més que és una pel·lícula més com a mínim se sàpiga del seu argument, ja que la sorpresa amb «Fish and Cat» està assegurada ja sigui per bé o per mal.
La cinta comença amb la notícia que un restaurant va ser tancat a Iran el 1998 perquè pel que sembla s'hi servia carn que no era d'animal. Aquest avís jugarà amb les expectatives de lespectador des del primer moment.
La càmera, en moviment constant, segueix els diversos personatges d'aquesta cinta coral durant una història en què es trenca amb el concepte d'espai-temps.
Així anem coneixent la vida d'uns joves que han anat a la vora d'un riu per acampar tot esperant una competició d'estels.
Tot i que en alguns moments el ritme del film decau i algunes situacions es fan massa llargues, «Fish and Cat» és un exercici molt notable en què cal reconèixer-ne una increïble planificació que fa possible una interessant pel·lícula de més de dues hores sense cap cort.
Dir també que l'elecció del pla seqüència no és gratuïta pel bé d'un simple experiment formal, sinó que la història tal com la percebem no podia ser concebuda altrament.
Valoració: 8/10