La violència és un llenguatge igual de vàlid que qualsevol altre. Això és el que ens demostra Nicolas Winding Refn amb «Només perdona Déu» que arriba a Espanya de la mà del Festival de Sitges.
Aquesta nova cinta del director de «Drive» ens mostra uns personatges que només es comuniquen a través de la violència, ja sigui verbal o física com en la majoria dels casos al film.
Winding Refn torna a comptar Ryan Gosling perquè es quedi impassible davant de la càmera amb rostre inexpressiu, encara que en aquesta ocasió no es pot dir que l'actor nord-americà sigui el principal del film, ja que el protagonisme se'l roba Vithaya Pansringarm qui, també amb una actuació gairebé inexpressiva, ens pot arribar a recordar a les millors èpoques de Takeshi Kitano davant de la càmera.
Destacable també el paper de Kristin Scott-Thomas que ens mostra la seva faceta més violenta, en aquest cas parlant verbalment.
Però si per alguna cosa brilla «Només perdona Déu» no és ni per les seves actuacions ni pel seu guió, que deixa prou desitjar, on és realment destacable la cinta és a l'atmosfera que crea, especialment amb la fotografia de Larry Smith i amb la música de Cliff Martínez, tots dos ovacionats al Festival de Sitges després d'aparèixer els seus noms als crèdits finals.
Una cinta visual i musicalment aclaparadora però no apta per a espectadors que necessiten un argument sòlid on sostenir-se.
Més informació - Tres nous vídeos de "Only God Forgives"