Corrien els anys noranta, i corrents fortament establerts com el “grunge"O el"new metall” envaïen les ràdios, els programes de televisió i les botigues de discos. Fossil arribava amb una proposta que alguns -molt pocs- entesos en la matèria van considerar un raig de llum entre tanta foscor, propietària d'una versatilitat lírica i musical més que interessant, capaç de barrejar força i disbauxa adolescent en certes cançons amb profunds moments de desesperació i cerca interior en altres.
Aquesta banda assentada a nova York va estar formada per Bob O'Gureck (veu i guitarres) I Randy Staley (guitarres, cors) -tots dos es coneixien des que eren estudiants- que després s'ajuntarien amb Neil Moscaritolo (al comandament del baix) I Tom Cottone (a càrrec de la bateria, incorporat una mica més tard) per donar vida a aquesta consistent experiència.
Tenint ja una maqueta sota el braç aconsegueixen presentar-se al llegendari bar novaiorquès CBGB's i després de tan sols dues tocates en aquell lloc, se'ls presenta un patrocinador important i amb ell, l'oportunitat d'entrar a una gran disquera que produiria la seva primera llarga durada (Sire/Warner Bros).
El personatge que els va patrocinar era ni més ni menys que Hilly Kristal, el propietari del CBGB's, un bar que havia allotjat i promogut espectacles de bandes punk i new wave del calibre de Ramones, Patti Smith o televisió (per esmentar-ne algunes), apostant pel seu talent quan gairebé ningú no ho feia.
Massa excèntrics per ser promocionats com es deu a la FM però massa enganxosos i sorollosos per passar desapercebuts, Fossil se les va arreglar per colar-se al món musical encara que el seu pas va ser massa fugaç i segurament si no fos per “lluna”, aquest seria difícilment recordat.