L'únic i indispensable treball d'aquest grup donostiarra ha rebut al llarg d'aquests anys qualificatius com “millor àlbum nacional de la dècada","el de la cançó que ens va canviar la vida","els 37 minuts més intensos de la meva existència"O"el disc més important per a qualsevol sentimental amant del pop”. Segons l'opinió de molts, aquests han quedat curts.
A la seva etapa de gestació se sap que els protagonistes, Javier Aramburu (veu, guitarres, programacions) e Iñaki Gametxogoikoetxea (baix i programacions -del qual poc o res es diu-), ja estaven ficats en un projecte anomenat La Insídia (al costat del periodista Ricardo Aldarondo). Posteriorment ja com a duo, formarien El Jove Llangardaix i arribarien a publicar una maqueta -carregada de ritmes tecno- sota la producció de Javier Pez (Parafunk), en la qual ja es podia inferir l'estil que seguirien i de la qual, es prendrien la major part dels temes per a la propera producció.
Nacho Canut y Alaska (És a dir, Fangoria) -que queden gratament impressionats per la música d'aquest duet de San Sebastián o Donostia– els convidarien llavors a telonejar-los ia 1992, ambdues agrupacions s'ajunten per fer una versió 7” del tema “el signe de la creu”, original de Desena Víctima.
La relació entre Família y Fangoria es fa cada vegada més estreta, al punt que és als Estudis Vulcà (propietat de Nacho –que posteriorment amb els Intronautes faria una versió del tema “la nit inventada”- i Alaska) on gravarien el seu encomiable treball.
Inspirat en la pel·lícula homònima del cineasta francès Lluís Malle, Un Bufa Al Cor (Elefant Records, 1993) començava a germinar allà pel mes d'abril, però no arribaria fins a final d'any i seria nominat gairebé immediatament com un dels millors discos d'aquelles èpoques (aquest àlbum va ser reeditat al 2003 per la mateixa casa discogràfica amb motiu del desè aniversari de la seva sortida, i l'única diferència respecte a l'original ve donada pel format de la portada).
"Hem intentat donar la màxima unitat possible al disc, que no fos una simple reunió de cançons, i que el tema de l'amor fes de fil conductor" Javier Aramburu.
Un grapat de catorze elegants temes -simples, breus i concisos- que des del més profund de si mateixos intenten dir-nos que la felicitat i la tristesa no es poden dissociar, i que el converteixen en un viatge captivador –encara que molt curt- per les rutes de l'amor i del dolor.
New Order, Els Smith, Carlos Berlanga, constituents silenciosos de l'únic treball de Família que curiosament en donar comptats concerts, rebutjar oferir entrevistes i negar-se a fer publicitat als mitjans, es va embolicar a si mateix en una atmosfera carregada de misteri que no ha estat ni serà capaç d'impedir que sigui referència obligatòria per a molts grups que van néixer – o van tornar a néixer- a partir de la seva sortida al món.
Viatge als somnis polars
[àudio:https://www.dameocio. Com /wp-content/uploads/2008/07/family-viatge-a-los-sons-polars.mp3]
El bell estiu
[àudio:https://www.dameocio. Com /wp-content/uploads/2008/07/family-el-bello-estiu.mp3]
Nedadora
[àudio:https://www.dameocio. Com /wp-content/uploads/2008/07/family-nedadora.mp3]