Ja eren anys esperant material nou de Janet Jackson. Des d'aquell -per a mi- fantàstic 'Discipline' el 2008 i després de la fatídica mort del seu germà, el Rei del Pop, Michael Jackson, Janet només havia tret el cap al mercat musical a través d'algun recopilatori, per la qual cosa els fans caminaven -andàvem- força revolucionats amb l'arribada d'aquesta nova feina, 'Unbreakable'.
Però començarem anant-nos de nou fins al 2008 i el seu àlbum 'Discipline'. Val que els estils musicals preferits de Janet Jackson estan més que marcats després de tants anys de carrera. Òbviament, com a bona artista, sap perfectament què o què no cal fer a l'hora de gravar un nou material. Des del meu punt de vista, haver tingut això en compte a l'hora de gravar 'Discipline' va ser el que va aconseguir que aquest àlbum fos la joia que és. Maltractat per la companyia gràcies a una promoció de merda, 'Discipline' va passar gairebé desapercebut.
Aquests dies s'ha estrenat 'Unbreakable', el nou àlbum de Janet Jackson, del qual s'havien avançat singles com 'No Sleeep' o, més recentment, 'Burnitup!' juntament amb Missy Elliott, dos temes completament diferents que anunciaven l'ampli ventall d'estils que 'Unbreakable' ens podria portar... i així ha estat. No sé si per bé o per mal, 'Unbreakable' passa de l'R&B més sexy a les seqüències houseres potents enfocades a la pista de ball sense tallar-se un pèl, no sense abans haver-se assegut en un piano a la recerca del baló fàcil i haver recorregut també al rap. Tot això ja ho ha fet abans Janet en la seva àmplia discografia, però aquesta vegada ve tot junt amb un sol disc. A alguns fans dels de tota la vida aquest punt els pot resultar desconcertant, però tot sembla calmar-se quan es descobreix la qualitat de la producció. Això és una cosa en què Janet sol ser imbatible. Les cançons et podran agradar més o menys, però sonen totes tan, però tan bé que més d'una vegada t'adonaràs que has sentit el disc sencer i fins i tot ho has cantussejat… i això és bo.