En la edició 2016 del Festival Dcode d'aquest any hem trobat de tot, des de Zara Larsson a Bunbury, una gran diversitat d'artistes i estils de tots els àmbits. Bunbury va fer un ampli repàs a la seva trajectòria musical, per a delit dels assistents: per la seva banda, Zara Larsson va posar la nota de color que faltava a la tarda amb el seu estil personal, coreografies dinàmiques i les seves enganxoses cançons.
van ser 18 hores de música en directe. Amb una gran varietat i que han generat opinions de tota mena. En un enorme cartell, hi tenien cabuda des d'estrelles emergents del pop, llegendes del rock nacional més conegut, rampells d'indie guitarrer, i agradables sorpreses.
La coneguda Zara Larsson declarava després de la seva participació al Dcode: “Aquest només és un pas més de tantes coses que vull aconseguir a la meva carrera”. Els seus temes, d'aire molt festiu, van ser cantats i taratejats per tothom.
El ganxo principal del cartell el compartien Love of Lesbian i fonamentalment Bunbury. El cantant de Saragossa celebra aquest any els 30 anys de carrera, incloent els de la seva important etapa amb Herois del Silenci. I sens dubte ha estat un dels moments més trepidants d´aquesta sisena edició del Dcode.
Pel que fa a l'assistència, cal dir que ha estat una de les xifres d'assistència més baixes de la seva història encara breu, amb 10.000 visitants menys que l'any passat, quan es va vendre tot l'aforament, gràcies a la presència de Sam Smith (qui finalment no va actuar per baixa mèdica), Suede, Supersubmarina i Izal.
La banda que va sobreviure a l'atac terrorista de la sala Bataclan de París, Eagles of Death Metal va complir el seu paper a la millor hora, la mitja tarda, però sense grans èxits. Començant per un micròfon que es resistia a funcionar, van causar certa decepció en part important del públic.
En un horari més nocturn arribava l'hora del grup català Love of Lesbian, que han posat de manifest una petita part de la seva Poeta Halley, últim disc de la banda catalana, i una gran quantitat d'èxits, de 1999 a la imprescindible Club de fans de John Boy.