Cada final d'any, als cinèfils ens toca fer inventari de totes les cintes vistes al llarg de l'últim curs. Quines van ser les millors pel·lícules de 2017?
Són molts els que es queixen per la falta d'històries originals o perquè cada vegada són menys els directors que agraden de córrer riscos.
El terror -un gènere no sempre ben rebut pels crítics- va deixar sorpreses agradables, mentre el cinema espanyol va refrescar les cartelleres amb títols realment estimulants.
Llámame pel teu nom, de Luca Guadagnino
Un romanç estiuenc entre un adolescent de 17 anys (Timothée Chalamet) i l'assistent del seu pare (Armie Hammer). Ambientat al nord d'Itàlia el 1983, s'ha convertit, per aclamació universal, no només en una de les millors pel·lícules de 2017. També és considerada com una de les millors obres cinematogràfiques de l'última dècada.
Okja, de Bong Joon-ho
Els produccions de Netflix no només superen en nombre a les cintes produïdes per les "majors" de Hollywood. també s'han tornat habituals dels grans festivals cinematogràfics al llarg de l'planeta. Tal és el cas de Okja, De el sud-coreà Bong Joon-ho, que va competir per la Palma d'Or en l'edició 2017 de l'Festival de Cannes. Una aventura una mica extravagant, amb una gran truja com a protagonista.
Colossal, de Nacho Vigalondo
Tot i que es va estrenar en l'edició 2016 de l'Festival Internacional de Cinema de Toronto, va caldre esperar fins a la primavera de 2017 per poder veure a les sales de cinema aquesta aventura monstruosa. Co producció entre Espanya i el Canadà parlada en anglès, amb Anne Hathaway com a protagonista. Una visió de cinema "Kaiju", barrejat amb elements d'una molt àcida comèdia negra i fins crítica social.
Beach rats, d'Eliza Hittman
Un jove novaiorquès intenta fugir de la seva vida familiar desesperadament. Per a això, es refugia en els seus amics i aconsegueix una núvia estable. També troba una nova addicció: conversar amb homes més grans per internet, amb els quals comença a tenir trobades sexuals. Tot se li comença a complicar quan no aconsegueix mantenir en ambients separats seu cercle social "oficial" i les seves relacions furtives.
Coco, de Lee Unkirch
Un dels projectes més comentats i esperats de Pixar en els últims anys finalment va veure llum. Un drama familiar ambientat en la tradicional celebració mexicana de Dia de Morts, comptat de forma bastant lleugera i fins ingènua. Història que parla els valors personals, lleialtats i traïcions.
Estiu 1993, de Carla Simón
És l'aposta de molts per arrasar en la propera entrega dels Premis Goya. Una història dura i senzilla, sobre una petita nena que s'ha d'adaptar a la seva nova vida després de la mort de la seva mare. Guanyadora de el premi a la Millor Òpera Prima en la passada edició de Festival de Cinema de Berlín.
Déjame sortir, de Jordan Peele
Molts encara no es creuen que Jordan Peele, protagonista d'el controvertit xou còmic televisiu Key i Peele, sigui el director i guionista d'aquesta pel·lícula. Terror del més bàsic, barrejat amb drama social i molta ironia. Dues hores en què els espectadors no es poden moure de les seves butaques. Èxit sorprenent de taquilla i una de les millors pel·lícules de 2017.
Dunkerque, de Christopher Nolan
El realitzador britànic Christopher Nolan és d'aquests directors sense termes mitjans dins de el públic. Estan els que l'estimen, però també són molts els que l'odien. El seu drama bèl·lic Dunkerque va aconseguir justament aquest mateix efecte. Per a molts, una història insulsa sense molt a oferir. Per a altres, una obra d'art. On sí que hi ha unanimitat de criteris és a celebrar el treball musical de Hans Zimmer.
Julia ist, d'Elena Martín
Escrita, dirigida i protagonitzada per Elena Martín. Narra la història d'un autodescobriment lluny de casa, quan el món sembla tornar-se més gris. Justament a Julia, una estudiant d'arquitectura que decideix passar un any a Berlín, li toca sortir endavant en una gèlida i poc acolorida ciutat, que al seu torn li ofereix tots els mitjans per madurar i convertir-se en una persona nova.
Blade Runner: 2049 de Denis Villenueve
Per anys es venia parlant d'una seqüela de l'cèlebre film que el 1982 va dirigir Ridley Scott. Protagonitzat per Ryan Gosling i amb Harrinson Ford de tornada al seu mític paper de l'caçador de replicants Rick Deckard. Malgrat que dels crítics la van catalogar gairebé a l'uníson com una de les millors pel·lícules de 2017, la cinta no va recaptar el que s'esperava. Faltarà veure sense amb els anys es converteix en una obra de culte, Com va passar amb la primera.
Lady Bird, de Greta Gerwig
Un altre viatge d'autodescobriment adolescent. Mare i filla han de conèixer-se i reconèixer-se mútuament, per poder superar les adversitats i els seus propis conflictes. Una de les cintes més celebrades de finals d'any, lloada particularment per la seva direcció i el treball actoral.
Els superherois també es van colar entre les millors pel·lícules de 2017
Mentre molts esperen que les profecies llançades per Steven Spielberg i Martin Scorsese es compleixin i arribi el cap d'aquest sub gènere, són diversos els títols que es colen entre les millors pel·lícules de 2017.
La dona meravella, (Wonder Woman) de Patty Jenkins
Gal Gadot va complir amb solvència amb el seu rol de princesa amazones, mentre que Chris Paine li va servir de suport actoral. Per a molts, una sorpresa agradable. Tot i que el final va ser tan fluix, que gairebé fa malbé la resta de la cinta.
Logan, de James Mangold
El tancament de la trilogia de Lobezno va resultar una de les cintes més celebrades de personatges nascuts a les tires còmiques. Una pel·lícula per a adults, dura tant visualment com en la seva història. Molts temen que aquesta classe de cintes desapareguin ara que Disney tindrà el control de l'univers de Els homes X.
Spiderman: Homecoming, de Jon Watts
El segon reinici en menys d'una dècada de l'heroi aràcnid, va resultar un bàlsam refrescant entre tantes pel·lícules de superherois tan semblants entre si. Tom Holland es va convertir de forma instantània (segons diuen les estadístiques) al millor actor a assumir el personatge. Robert Downey Jr, Marisa Tomei i Michael Keaton li van atorgar categoria a el repartiment.
Fonts d'imatges: El Mundo / PM Canal 5