Theo Angelopoulos va ser el màxim exponent de cinema grec. Estudia dret a Atenes i posteriorment es trasllada a París per ingressar en la Sorbona en 1960 on també assisteix a cursos de Claude Lévi-Strauss, encara que aviat deixa aquests estudis per entrar al IDHEC (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). A la fi el primer curs de cinematografia, el 1963, és «expulsat per inconformista», decidint tornar al seu país.
Aquest any fa la seva primera incursió en el cinema rodant el que pretenia ser la seva òpera prima, encara que lamentablement la cinta queda inacabada. Es tracta de «Negre i blanc«, Pel·lícula policíaca que abandona per falta de capital.
Des de la seva arribada de nou a Atenes treballaria com a crític cinematogràfic al diari esquerrà «Dimokratiki Allaghi» fins al tancament d'aquest amb l'arribada de la Dictadura dels Coronels en 1967.
Durant 1965 Angelopoulos va deixar una altra pel·lícula inacabada, «Forminx Story«, Film sobre una banda de rock grega. La cinta estava pensada com a promoció per a la gira que el grup anava a fer, però aquesta es va suspendre, i de nou el realitzador es va quedar sense pressupost per poder rodar.
El 1968 per fi el cineasta pot acabar una obra ia més amb molt èxit. El seu primer curtmetratge «Broadcast» de 23 minuts de durada es presenta al Festival de Tessalònica i obté el premi de la crítica.
El director roda el seu primer llargmetratge en 1970 «Reconstrucció». La seva òpera prima rep el Premi de la crítica i el de millor director al Festival de Tessalònica, el Premi Georges Sadoul a la millor pel·lícula de l'any mostrada a França i el premi a la millor pel·lícula estrangera al Festival de Cinema de Hyères.
Dos anys més tard roda «Dies de l'36», cinta amb la qual torna a guanyar els premis de millor director i de la crítica al Festival de Tessalònica, certamen que sempre ha tingut en bona consideració a l'cineasta des dels seus començaments. La cinta també és presentada a la Berlinale on guanya el premi FIPRESCI.
El 1975 el director grec roda una de les seves millors pel·lícules i sens dubte la més llorejada, «El viatge dels comediants». Un cop més guanya al Festival de Tessalònica els premis de millor director i premi de la crítica, però a més també els de millor pel·lícula i millor guió. La cinta és presentada a Cannes on s'alça amb el Premi FIPRESCI i a la Berlinale on obté el Premi Interfilm Fòrum. En japó rep el Gran Premi de les Arts i el premi a la millor pel·lícula de l'any, a Brussel·les el Premi Edat d'Or, el British Film Institute la premia com la millor cinta de l'any i més tard rebria el Premi FIPRESCI com una de les principals pel·lícules de la història de el cinema i el Premi de la crítica italiana a la millor pel·lícula de l'món de la dècada dels 70.
El 1977 Theo Angelopoulos roda «Els caçadors», cinta que presenta a Cannes optant a la Palma d'Or i que guanya el Premi Hugo d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Chicago 1978.
Més informació | Mestres de cinema: Theo Angelopoulos (Inicis i anys 70)
font | Wikipedia
fotos | cinesentit.blogspot.com gerryco23.wordpress.com fotogrames.es