Martin Scorsese és un dels millors directors que queden avui dia en actiu, un mestre de el cinema que es manté a el mateix nivell que va estar en els 70, 80 i 90.
Biografia
Nascut el 17 de novembre de 1942 a Flushing, Nova York. Martin Charles Scorsese és descendent d'italoamericans. Des de molt jove es va passar tardes estores al cinema, cosa que va fer que decidís dedicar-se a la direcció en comptes de pel sacerdoci com pretenia la seva família.
Els temes recurrents en la seva carrera han estat la vida i costums de la família italoamericana, la culpa i redempció segons la religió catòlica romana i la violència a la societat nord-americana. El seu interès per la música també l'ha portat a rodar i produir pel·lícules sobre cantants i grups.
Estudis i primers treballs
Scorsese es va llicenciar en direcció cinematogràfica a la Universitat de Nova York el 1964 i el 1966 va obtenir un mestratge en la mateixa disciplina.
Mentre estudiava a la Universitat, rodar tres curtmetratges "Vesuvius VI", "What 'sa nice girl like you doing in a place like this?", "It' s not just you, Murray!".
Un cop acabats els estudis, el director va rodar un últim curt abans de debutar en el llargmetratge, aquest es va cridar "La gran afaitada" i va ser en l'any 1967.
De el debut en el llargmetratge a la primera meitat dels 70
El 1967 el realitzador roda el seu primer llargmetratge "Qui diu a la meva porta?", Drama amb guió de el propi Scorsese i protagonitzat pel seu company d'estudis, Harvey Keitel.
El seu segon treball després de la càmera va ser el documental "Street scenes" l'any 1970.
El 1972, "El tren de Bertha", un "Bonnie and Clyde" de sèrie B, començava a mostrar el potencial de el director.
El 1973 el realitzador porta a terme el seu primer gran èxit, "males Carrers", La cinta que marcaria el seu estil propi. No va ser en absolut un èxit de taquilla, però va obtenir grans crítiques.
Ellen Burstyn, actriu triada per protagonitzar, el 1974, "Alícia ja no viu aquí", Va demanar que fos Martin Scorsese qui la dirigís. I així va ser. Burstyn va saber triar bé doncs amb aquest film va guanyar l'Oscar a millor actriu, la cinta es va dur a més dos premis més de l'acadèmia i el Bafta a millor pel·lícula.
Després de "Alícia ja no viu aquí", i encara en l'any 1974, el cineasta va tornar a l'documental amb "italoamericà"Un acostament a famílies com la seva, en un film en format migmetratge.
Les segona meitat dels 70
La pel·lícula de 1976 "Taxista"Revolucionar a la societat nord-americana. L'obra de culte relata com un veterà del Vietnam amb greus problemes psicològics pel viscut en el camp de batalla, decideix fer justícia pel seu compte. Per això decideix començar a treballar com a taxista per les nits, ja que pateix insomni. La cinta, guanyadora aquell any de la Palma d'Or aCannes, Va suposar el debut a la gran pantalla de l'actriu Jodie Foster.
El 1977 Scorsese va retre homenatge a la ciutat que el va veure néixer amb el musical "New York, New York", protagonitzat per Robert De Niro i Liza Minelli.
El realitzador va acabar els 70 amb dos documentals dedicats a el món de la música, "American Boy: A profile of: Steven Prince" i "The last Waltz", Ambdós en 1978. El primer es tracta d'un migmetratge sobre la vida de Steve Price, el segon és el rodatge de el concert de" The Band ".