Després d'una dècada dels 80 espantosa per a Coppola que li va suposar la fallida, els 90 fur anys de recuperació econòmica per a ell. El director es va dedicar a fer films molt menys arriscats, en molts casos encàrrecs, per assegurar-se així guanys amb ells.
Així, per una suculenta suma de diners i un bon percentatge de beneficis va signar per rodar la tercer lliurament de “El Padrino” el 1990. Quan ja ningú esperava que la saga continués, arribo gairebé 20 anys més tard una cinta amb menys acció que tancava el cicle dels Corleone.
La pel·lícula no va tenir gaire bones crítiques, en gran mesura per la comparació amb les dues antecessores, encara que no desmereix. Entre el públic sí que va tenir una bona rebuda va fer un bon taquillatge, el que va permetre que Coppola s'omplira bé les butxaques.
Va rebre set nominacions als Premis de l'Acadèmia de Hollywood d'aquell any, inclosos els de millor pel·lícula i millor director, encara que no en va rebre cap.
Dos anys més tard va rodar “Dràcula de Bram Stoker”, igual que passés amb “Apocalypse now”, va ser un projecte que no va poder dur a terme Orson Welles.
Francis Ford Coppola ha portat a la pantalla l'adaptació més fidel a la novel·la de Bram Stoker fins ara, tot i així es va permetre alguns privilegis, com incloure un romanç entre comte i Mina, que no apareixia al llibre.
Aquesta cinta, que va ser un dels majors èxits econòmics de Coppola, va guanyar el 1992 els Oscars de millor maquillatge, millor vestuari i millors efectes sonors, a més d'estar nominada a millor direcció artística.
Tot i que ja s'havia recuperat econòmicament, el 1996 torna a fer un film per encàrrec. Es tracta de “Jack”, una comèdia que no té res a veure amb el tipus de cinema que ha fet Coppola fins ara. El resultat és força decebedor i l'únic que se salva és l'actuació de pit-roig Williams a la pell dun nen que envelleix molt ràpid físicament.
Els 90 per a Coppola acaben amb “legítima defensa” el 1997, un drama molt bé. judicial adaptació duna bona novel·la del famós John Grisham. Una pel·lícula que va deixar força indiferent el personal i que la crítica no la va deixar