Per a Francis Ford Coppola la dècada dels 80 va ser per oblidar. Després dels seus èxits dels 70, especialment els dos lliuraments de “El Padrino” i Apocalipse now”, el realitzador estava considerat com un dels millors directors nord-americans de lèpoca. Però, a partir de llavors, els seus projectes personals el van portar a la ruïna amb la productora independent America Zoetrope per no connectar amb el públic.
“Corazonada” va ser un desastre a taquilla el 1982, cosa que li va suposar recuperar tan sols 2 milions de dòlars dels vint que havia invertit. El fet de ser un musical i de tenir un repartiment poc conegut no van ajudar gaire a l'hora de vendre el film.
Aquest mateix any, Wim Wenders, a qui li estava produint el film “L'home de Chinatown” ho va deixar tirat amb menys d'un terç de la producció rodat. Coppola va acabar ell mateix el film, encara que va mantenir el nom de Wim Wenders als crèdits com a director. Coppola, com a home de paraula, va complir la seva part del contracte.
El 1983 va rodar dues cintes sobre un dels seus temes més recurrent la joventut feta malbé, “Rebels” i “La llei del carrer”. Hi va donar a conèixer una sèrie de joves actors que serien les principals estrelles de finals dels 80 i de la dècada dels 90, com són Patrick Swayze, Emilio Estévez, Tom Cruise, Matt Dillon, Diane Lane o el seu nebot Nicolas Cage.
Totes dues són bones pel·lícules, però van ser un fracàs a taquilla, cosa que va obligar Coppola a haver d'acceptar un film d'encàrrec darrere d'elles.
Va ser el 1984, quan el productor Robert Evans li va proposar que continués la realització de “Cotton club”, film que portava una setmana de rodatge aleshores. Coppola va acceptar amb la condició que Diane Lane se sumés al repartiment.
De nou el cineasta va aconseguir un film de qualitat, però que no va obtenir resultats a taquilla. Un autèntic problema, ja que “Cotton Club” va ser una producció fins i tot més costosa que “Corazonada”.
Coppola va tornar a connectar amb el públic amb “Peggy Sue es va casar” el 1986, encara que la qualitat de la cinta deixa molt a desitjar, el director el que necessitava eren resultats a taquilla, ja que s'havia guanyat la fama de malbaratador amb els seus films i això s'ho posaria difícil a lhora de produir el seu cinema més personal.
El 1987 roda "Jardins de pedra”, una pel·lícula que passa força desapercebuda, durant el rodatge d'aquesta cinta perd la vida un dels seus fills en un accident, un fet fatídic que marcarà la vida de l'autor.
Un any més tard grava un capítol per a la sèrie de TV “Faerie tale theatre” anomenat “Rip Van Winckle".
Estaven sent mals anys per a Coppola, ia diferència d'anys enrere ara l'home ric era George Lucas i ell estava arruïnat. Així que tornant-li favors passats, el seu amic amb la seva productora Lucas Films li produeix “Tucker, un home i el seu somni” el 1988. El film era molt personal, però va tenir bona acceptació entre el públic i fins i tot va obtenir tres nominacions a l'Oscar.
Per acabar aquesta dècada tan variada roda amb Martin Scorsese i Woody Allen la pel·lícula “Històries de Nova York”. El seu episodi “Vida sense Zoe” és qualificat per la crítica com el pitjor dels tres que conté el film.