La presència a Madrid de Paul MacCartney el passat dijous 2 de juny ens ha recordat a tots la genialitat musical que rebem dels Beatles. Sense ells res no hauria estat el mateix.
La passió amb què els assistents a l'estadi Vicente Calderón van viure aquest concert es va veure reflectida en un públic entregat, amb el dubte de si serà la darrera oportunitat d'escoltar-lo en directe a Espanya.
Paul MacCartney ja està prop dels 74 anys i segueix estant en el panorama musical, encara que no són freqüents les visites per Espanya, al contrari que els Rolling Stones o Bruce Springsteen, fet que ocasiona que aquests concentrin un major nombre de fanàtics entre els fans espanyols.
El concert va començar amb One on One, seguida d'un altre gran tema, «A Hard Day's Night», i és que aquesta última porta la seva firma juntament amb la de Lennon, no es tracta d'una imitació. Darrere d'aquestes, un espectacle a l'alçada, amb un repertori enorme, espectaculars efectes lluminosos al fons del decorat per il·luminar els moments més intensos, i fins i tot làsers i focs artificials amb «Live and let die».
L'espectacle va continuar combinant cançons dels Beatles amb els dels Wings i les de la seva etapa en solitari, alternant del baix al piano ia la guitarra acústica. Però sobretot se centra en les composicions dels Fab Four, sabedor que és el gran cofre del tresor. Hi va haver fragments on la totalitat de l'aforament s'emociona i corea, i d'altres per escoltar cantant entre xiuxiueigs i, si és possible, molt enganxat a la parella, com és el cas de «And I Love Her» o Yesterday, en una versió diferent.
Entre el tema i el tema no va faltar el bon humor. Un exemple és quan Paul es va treure la jaqueta i va dir que era l'únic canvi de roba que faria. En realitat MacCartney encara coserva matisos juvenils,amb pantalons texans i camisa blanca.
Imprescindibles les referències a Lennon, George Harrison ia la seva dona Linda, ja morta, amb el tema “Maybe I´m Amazed”.