Aquesta setmana es estrenar a Argentina i en breu ho farà a Espanya i altres països europeus: em refereixo a l'opera prima de Lucía Puenzo, "XXY", que va obtenir el premi de la Setmana Internacional de la Crítica en el recent festival de Cannes. El film, de caractér introspectiu i intimista, com tot el que ara es fa dir Nou Cinema Argentí, Planteja la dicotomia d'una adolescent hermafrodita i el desvetllament dels seus pares per intentar amagar o no aquesta condició de cara a la societat.
Puenzo, filla de l'cèlebre Luis Puenzo -guanyador d'un Oscar per 'La Història Oficial' en 1985-, no té por a aprofundir la seva mirada en la psicologia dels seus protagonistes, cosa que li resta ritme narratiu però que fa de l'film una petita troballa per la seva gosadia. Destaquen en l'elenc Inés Sefrón -que a peser de tenir 23 anys va poder compondre una noia de 15 amb molt encert-, Martín Piroyansky, un altre jove de gran futur en el cinema argentí, i el sempre present Ricardo Darín, qui malgrat que últimament el seu major encert és 'fer de Darín', li dóna un toc emotiu a la realització.
Basat en un conte de l'escriptor Sergio Bizzio, parella de Lucía Puenzo, "XXY" és una pel·lícula incòmoda, que parla de prejudicis i mirades alienes, però a més mostra -sútilmente- com se senten els veritables damnificats. La sexualitat, com a tret fonamental de l'caràcter que modela a una persona, està retratada amb classe en "XXY", que es recomana tot i no ser una pel·lícula que apunti al massiu.