El 2016 ha estat un any fatídic pel que fa a perdre grans artistes es refereix. El adéu prematur de noms molt coneguts del panorama musical, i de la història de la música en general.
Tot i les notícies tan tristos, 2016 ha estat un any de bona música. Les millors cançons de l?any ens van portar moments inoblidables.
El 10 de gener d'aquell any moria David Bowie, només dos dies després de llançar al mercat el seu disc “Blackstar”. El 21 d'abril moria Príncep als 57 anys. El 7 de novembre Leonard Cohen, i l'últim personatge molt important que es va sumar a la llista va ser George Michael, que moria el mateix dia de Nadal, a l'edat de 53 anys.
Meghan Trainor, “No”
Una altra bomba amb el segell de Meghan Trainor. Un talent que la fa destacar entre els compositors de hits. Les lletres segueixen en la línia de poder de Trainor, que hàbilment ha posicionat al capdamunt un nou hit a força de “no, no, ens” deu anys després de 'Rehab'.
Entre les millors cançons de Leonard Cohen, “You Want It Darker”
Sempre ens sorprenia, i ens meravellava amb la seva veu seriosa, varonil, suggerent.
Leonard Cohen canta vers rere vers a 'You Want it Darker' de manera meravellosa i desafiant. Aquest tema té un to solemne, transcendental però també de rara foscor.
Kyle Craft, “Lady of the Ark”
Als seus 27 anys, Kyle Craft va camí de convertir-se en una gran Estrella. El seu primer treball ha estat elaborat per a vinil, amb tints de rock clàssic. Entre les millors cançons del disc, destaca Lady of the Ark'. En els temes preferits, hi ha contínues referències religioses a l'amor ia la mort.
Carlos Vives ft Shakira, “La bicicleta”
Un tema de reggaetó cantat a duo, fresc, original i dinàmic. Adornat per un so de guitarra que funcionaria igual amb el ritme llatí o sense. La melodia és enganxosa i molt aconseguida. I hi ha un final molt divertit de la cançó, i del vídeo promocional.
Extraper-ho, “Una cosa diferent”
Aquest darrer disc d'Extraperlo es titula 'Chill aquí'. És una barreja de diferents passatges de melodia, ideal per a una tarda tranquil·la a Eivissa. Tot i això, la lletra ens suggereix una decepció, “esperava tant d'aquesta ciutat”.
Fangoria, “Geometria polisentimental”
“Geometria polisentimenta” és un al·legat a les formes, començant per una imatge, i seguint amb laberints, esquemes, quadrats, esferes, triangles o cilindres.
A destacar alguns fragments, com és el cas d'“un poliedre intuïtiu, un circuit racional que ens ajudi a congelar, adreçar el moment”.
Blood Orange, “Augustine”
Un enfocament minimalista, integrat per una guitarra, un piano i una caixa de ritmes. I no n'hi ha més. És una composició pop magistral que ens recorda les millors cançons de la dècada dels 80.
Al vídeo l'artista ens ubica a l'Stonewall Inn del barri Greenwich de Nova York on es van originar les protestes de l'Orgull Gai.
Andy Shauf, “The Magician”
“The Magician” se situa a una festa, on els personatges pateixen per qui no arriba, per qui es burla dels seus sentiments, per qui no els fa cas o fins i tot moren sense que la resta se n'adoni.
La veu d'Andy Shauf s'enlaira entre un joc de cordes i guitarres elèctriques.
Bruno Mars, “24K Magic”
Després de l'èxit obtingut per 'Uptown Funk', '24K Magic' ha estat una digna continuació. Una cançó retro, però amb molt d'encant, enganxosa i sensual. Amb molt de ganxo i una impecable producció.
Lady Gaga, “Perfect Illusion”
Una cançó sobretot divertida, amb una tornada enganxosa. Una Lady gaga amb el punt macarra a què ens té acostumats. El tema dura tres minuts i un segon. Res no sembla per casualitat. És la sensualitat, la provocació, la rebel·lia…i el talent.
Radiohead, “Burn the Witch”
La cançó comença com un senzill d'Owen Pallett i sembla un single de Björk durant la segona estrofa. Coneixem que estem amb els de Thom Yorke gràcies per la inconfusible veu del solista i per la lletra.
Tot i que “Burn the Witch” no està entre les millors cançons de tota la seva trajectòria, sí té prou impacte perquè ens entrin ganes d'escoltar el nou disc de Radiohead.
Pet Shop Boys, “The Pop Kids”
“The Pop Kids” té un punt de nostàlgia, de record d'aquella adolescència que molts vam tenir, al ritme de les cançons dels Pet Shop Boys. Un tema icona sobre el que ha estat la trajectòria dels “nois de la botiga de mascotes”. Un homenatge en forma de regal per a la seva legió de seguidors.
La Casa Blava, “Podria ser pitjor”
Una lletra amb tints amargs, trist i gòtica, que ens recorda a les de Fangoria. Un memorable himne, a la línia de La Casa Blava. El solista, Guille, la canta amb to pausat, es diria que amb autèntica resignació, trencant la seva veu a la tornada.
Shura, “What's It Gonna Be?”
En un gir cap al so de la radiofórmula dels 80, aquest tema de Shura és enganxós i ens deixa ganes descoltar més. La seva tornada és romàntica, una metàfora del amor adolescent, nostàlgic, fresc. A la Gran Bretanya hi ha moltes expectatives posades en aquesta jove promesa de la música.
Ariana Gran, “Into You”
Amb una composició molt instrumental i un ganxo eficaç a la tornada, Ariana Grande ha tornat a triomfar.
The Avalanches, “Frakie Sinatra”
Com es pot intuir del títol, una cançó sorprenent i divertida alhora. La cançó és una fusió entre diversos gèneres, des de l'easy-listening al hip-hop passant pel dancehall-
Beyoncé, “Formation”
Més enllà d'una cançó, és un complex text musical on imatges i lletra es fonen en un conjunt on abunden els temes. Entre tots els temes destaca el racisme, la pobresa, el feminisme i la cultura negra.
Davis Bowie, “Lazarus”
Un tema amb aire rocker, guitarres dures que marquen el pas, però amb aire clàssic. Una cançó seductora on el gran Bowie sembla ja parlar-nos des del més enllà, a partir del mateix començament. El final no pot ser més significatiu: “Saps que seré lliure / just com l'ocell blau / no és això una cosa pròpia de mi?”.
Rihanna, “Work”
Es veu la química entre Rihanna i Drake, quan canten junts les seves millors cançons. Amb aires caribenys i una tensió calculada, el ball és sensual, càlid.
Frank Ocean, “Nikes”
La cançó tanca una mena de monòleg introspectiu, on es convida a reflexionar sobre l'amor i el consumisme. Integra tres veus diferents: l'apitufada, la ventríloqua i la real. El resultat és una composició plena de passió i sensibilitat melòdica.