El canvi climàtic és una crua realitat que ens afecta a tots igual, ja que estem dirigint al nostre planeta a una inevitable destrucció. Si fa uns anys ens sonava remot i fins i tot exagerat, ja no podem negar l'evidència que passa.
Si seguim llançant a la atmosfera els anomenats gasos d'efecte hivernacle -principalment, el Diòxid de Carboni (CO2)– potser el que anomenem demà sigui només una esperança vana. El problema d aquests gasos és que provoquen una alarmant pujada de la temperatura a nivell mundial, ocasionant gravíssims efectes adversos sobre el clima: desgel, escasses precipitacions, catàstrofes naturals, etc.
El catàleg de calamitats fruit de l'escalfament és extens. Pel que fa als oceans, són els encarregats (al costat dels boscos) d'absorbir part del C02 emès. Tot i això, les seves aigües estan patint tal contaminació que la fauna marina tendeix a desaparèixer. Això sense comptar que arrasaran amb costes senceres, modificant substancialment la geografia terrestre.
Hem de despertar i prendre consciència, o es produirà un perillós augment de tres graus més en el termòmetre mundial, que ens portarà a perdre espècies naturals, recursos hidràulics i qui sap quantes coses més.
reciclar diàriament evitar l'ús excessiu de vehicles, apostar per les energies alternatives… Són gestos tan bàsics i senzills que si tots ho féssim reduiríem en gran mesura les emissions. Tot beneficiarà la nostra butxaca i pal·liarà la destrucció que plana sobre la Terra.
Marquem-nos un objectiu real: d'aquí al 2020 cal reduir l'emissió de C02 un 40%, el necessari per pal·liar la situació i començar a respectar el nostre planeta, la nostra única llar.
Aquest post pertany a lacció «100 posts sobre el canvi climàtic».