Lluny ja va quedar aquell «Si la teva xicota de deixa, et fotis». Ara han canviat i tenen projectes nous. El seu lema és evolucionar i no quedar-se quiets. Per això, 'La Unión', Rafa Sánchez, Luis Bolín i Mario Martínez, en la maduresa, han passat de grup molt ben cuidat per les multinacionals, a buscar la seva independència a la calor de la xarxa.
Cansats però amb l'energia que els caracteritza, Rafa Sánches, Luis Bolín i Mario Martínez mantenen la il·lusió per continuar creant contingut musical.
A terres mexicanes han demostrat que La Unión no està acabada com a grup, i encara hi ha molt més per explicar. Per això seguiran buscant un lloc en el dispers panorama actual musical, i sorgir com un grup indie modern i innovador. Tenen ganes de batalla, de seguir donant la cara, encara que sigui a sales petites, però amb nous sons, reinventant-se a si mateixos una vegada i una altra.
També els espera alguna cita més important, com és la del proper 25 de juliol a l'estadi Vicente Calderón. Amb els seus dos volums de Hip-Gnosis van crear el seu propi segell musical. Era l'any 2013 i novament estaven evolucionant cap a coses diferents.
Ells mateixos afirmen ser l'única banda espanyola de la dècada dels 80 que continua activa a Mèxic (on el rock espanyol va estar prohibit en un temps). Afirmen mantenir un compromís amb la música i crear coses noves, el que ells anomenen mobilitat en els estils. Posen com a exemple David Bowie en això, en la capacitat de reinventar-se. En aquest nou camí afirmen que …ho faran. Que la seva música sonarà a reggeaton.
Estan orgullosos de la seva carrera de 30 discos, fruit d'una trajectòria històrica única, irrepetible en les variables que envolten la música actual espanyola.
Estem desitjant tornar a escoltar la seva música, assistir als recitals i tornar a vibrar amb ells, ia recordar una època que no volem oblidar.