Després d'haver-nos avançat 30 segons, RTVE alliberava íntegres ahir les sis cançons candidates a Eurovisió 2016 perquè tots els eurofans les poguéssim analitzar abans d'escollir el nostre proper representant. No sé vosaltres, però després d'haver-les escoltat un bon munt de vegades no puc evitar cridar a viva veu això de: ¡Una altra vegada?!
Si bé hi ha temes amb potencial -pocs, però n'hi ha- acaba resultant una mica frustrant això de tornar a trobar-nos el mateix tipus de cançó de sempre, els mateixos ritmes llatins de sempre i les veus en pla Orozco-Sanz-flamencorro amb què tantes vegades hem tornat del festival amb la cua entre les cames. Anirem per parts, començant pels temes que jo descartaria i als que sí que donaria una oportunitat. Això, com sempre, és una mera opinió.
Abans d'entrar a les cançons en si, la primera fallada que alguns dels artistes han comès cau en una cosa tan important com el nivell de qualitat dins de la producció. Una cosa tan important com la primera escolta acaba resultant un gerro d'aigua freda, ja que aquest artista del qual esperaves alguna cosa amb totes les ganes ha acabat presentant una cosa que sona a demo. Després sempre vénen amb això de «la versió final serà molt millor» i altres adorns. Malament. Un exemple en positiu: No m'agrada el tema de Maria Isabel, però està tan ben acabat que t'ho menges sencer i fins i tot se t'enganxa sense que te n'adonis. Aquesta seria una candidata molt apta a representar-nos a Eurovisió 2016.
Anem ara amb els punts negatius. Salvador Beltrán amb 'Días de alegría': bona veu i bona intenció en una cançó passable que té força poc a veure amb el que ha anat Eurovisió aquests últims anys. Salvable, la tornada. Xuso Jones amb 'Victorious': La qualitat vocal de Xuso no falla mai, però sí tota la resta. Si bé el tema ja és un remei del que van ser dos dels guanyadors dels últims anys ('Euphoria' i 'Heroes'), i no em refereixo que copiï res, sinó pel patró que segueix, 'Victorious' falla en la producció, que sona desfasada, amb seqüències gens atractives i amb un nivell d'anglès per part de Xuso força discutible. Maverick amb 'Un món més feliç': aquí sí que no excepte res, un producte de laboratori total per a una altra veu guanyadora d'un talent. Una cançó sense cap personalitat. No em crec que no hi hagués cançons candidates millor que aquesta.