A la seva edició del 16 d'abril, la secció espectacles del diari Clarín va publicar com a nota central una interessant entrevista al compositor Andres Calamaro, realitzada pel periodista Mariano del Mazo.
Fa una setmana, l'exlíder dels recordats Los Rodríguez, va publicar un box set anomenat Andrés. Obres incompletes, que allotja sis CDs. i dos DVDs. la caixa festeja els 10 anys de la seva carrera solista i repassa la dècada 1997-2007. S'hi compten més de 100 cançons, gairebé la meitat inèdites.
El llançament inclou també quatre llargues hores de clips, registres de concerts, entrevistes i entrevistes televisives, a més d'un llibre amb comentaris de cadascuna de les cançons. L'art de tot el pack va ser produït pel col·lectiu Zona d'Obres.
La nota revela l'origen d'aquesta producció, el seu afany per embarcar-se en projectes ambiciosos, la recopilació del material, la seva ideologia política i l'actualitat de la seva família.
La entrevista completa, a continuació:
¿Com va sorgir la idea de semblant compilat?
Ja havia intentat projectes semblants. Fa cinc anys teníem gairebé acabada una antologia d'inèdits, demos, rareses i música per al cinema. I cada any considerava la possibilitat d'un disc de recopilació d'èxits i «enregistraments millors»; la fantasia de revelar les meves aventures «ineditòxiques» o «camboianes» és gairebé un assumpte d'«interès públic» a Internet. I l?any passat vaig sentir que era el moment de fer un balanç perquè havien passat deu anys exactes entre l?enregistrament d?Alta Brutícia i La llengua popular. M'agraden els números rodons: deu anys després de Paloma, li obro la gàbia a veure si resulta missatgera.
Com funciona l'ego en aquesta mena d'emprenedories? És tot autocelebratori.
L'ego per sort funciona bé. Aquesta dosi destima és important. Quan vaig gravar aquestes coses jo era un xicot de 35 anys… se suposa que havia de mostrar un nivell alt. I ara em vaig escoltar bé, fins i tot al costat dels veritables genis de la música.
Et va costar indagar aquests materials?
Menys del que pensava. Va ser intens però divertit. Tenia força coses classificades, i d'altres que ni recordava que existien. Però no va ser incòmode, al contrari: va ser com trobar-se amb antics amigots i riure's de les salvatjades d'abans.
D'on ve l'art símil rus?
El contenidor és inspirat en l'estètica soviètica leninista, el blat imperial emmarca les icones del box. També hi ha textos escrits en rus; estrelles vermelles i estrelles de David, conviuen amb el capità que segueix buscant Moby Dick, amb àngels play mobil. Hi ha molt de contingut gràfic, gràcies al talent plural de Zona d'Obres.
A més vas fer una cançó titulada «El manifest comú»… Coqueteges amb el comunisme, sos comunista, és pura estètica, o què?
El track es diu El manifest comú i sembla ser l'abreviatura d'El manifest comunista, de Karl Marx, però és un experiment amb el llenguatge, són paraules soltes que no formen mai una oració completa. Jo no vaig llegir mai El Capital però per a mi, com per a qualsevol, les idees dels grans pensadors del segle 19 són importants, i Marx va derivar la discussió metafísica en una preocupació social. No sóc un militant, però ens hem d'inspirar en el pensament.
Us considereu d'esquerra?
Sí. No seré marxista, però m'agrada menys el món que tenim. I ric dels que diuen que no pots ser d'esquerra i tenir una vida agradable. Són els típics comentaris de blogger i de fachobook. La gent ja ni llegeix els diaris però opina de tot i s'informen del no-res, alguna bola que veuen passar, cosa que llegeixen en un bloc o als mitjans d'«incomunicació» garques, els mateixos que ens van vendre els tirabuixons més tràgics de la nostra història. Ara qualsevol que tingui un gen K està «contaminat», així sigui Mario Pergolini o Hebe de Bonafini: És el món al revés!
Què en pensàs de la reaparició de Charly García?
Suposo que no es quedarà així per sempre. Sincerament crec que t'hauria de donar una opinió professional que no et puc donar, hauries de consultar amb un psiquiatre, aparentment està promitjant un tractament força químic. Jo vaig conèixer molts casos de rehabilitació, alguns inestables, alguns d'èxits… Unir les parts trencades (del gran mirall interior) en vuit mesos… és impossible. Us envio un missatge d'afecte.
La portes la teva filla a les gires?
Algunes gires tenen calendaris vertiginosos, viatges i canvis d'hotels, massa rock 'n'roll bullshit per als temps de la nena, que ja és una preadolescent de dos anys, que dóna ordres! Però si viatjo per una temporada i em puc quedar en un lloc fix, aleshores anem tots… i semblem Los Cadillacs en miniatura!
font: Clarín