Com suposo tots sabem (i és que es van vendre més de 65 milions de còpies del producte), «Els Sims» és un joc de computació, on el jugador és una mena de Déu omnipresent, i en el meu cas bastant impacient, que dóna vida i contingut a la vida de personatges prims, mig durs, i una mica histèrics.
Ara bé, hom creu (perquè tenim fe) que a Hollywood no tot ha de ser espremut fins al però dels límits. Però no! Els meus estimats lectors, no hi ha cap límit quan es tracta de diners. I el productor, John Davis, es va mostrar molt entusiasta amb l'adaptació del videojoc a la pantalla gegant, tenint un guió a les instàncies finals de la seva realització.
El que és graciós (o ridícul, depèn de l'estat d'ànim) és pensar la possible trama que mantingui durant 120 minuts uns ninots a la pantalla, i altres asseguts a les butaques, mirant atentament el que passa. Doncs sí, també sabem això, i és que la pel·lícula haurà de tractar-se de dos nois d'entre 14 i 16 anys, que compren una de les versions del joc, anomenada The Sims Infinity Park, però no a qualsevol botiga, sinó a una força misteriosa que sembla haver sortit del no-res. El que aviat descobriran és que, per mitjà dels controladors del joc, poden controlar el món real, passant en aquest el mateix que al videojoc passi. És clar que, en algun moment la cosa s'ha de posar complicada per als nois, ingressant al món real un dels seus personatges inventats en el joc.
Se sap que el productor està desitjant, gairebé amb fils de bava regalimant de la boca, els noms de Robin Williams o Steve Carell pel paper del personatge que ingressa a la realitat. Poc difícil és imaginar qualsevol dels dos en el paper de pseudo robots, amb emocions i funcions inventades, havent de passejar-se pels carrers dels Estats Units.
Una proposta que, primer, crec que ja l'he vist, i segon, de ben segur passarà desapercebuda, almenys per a mi.