Benvinguts a l'època iconoclasta és el títol de l'últim treball de Els Delinqüents. En aquesta entrevista realitzada a Sevilla la setmana passada, Diego i Marcos, ens van explicar molt dels seus ires i venirs durant els deu darrers anys en això de la música.
Els Delinqüents.
El Hall rectangular del recollit Hotel Fernando III a Sevilla sembla detingut als 70´s; terra de marbre, vidrieres fumades rectangulars amb cortinatge estampat a l'ús, i un improvisat parterre de testos sevillans divideix un lluminós espai. No hi ha seients. Al fons, com als estadis que omplen ultimamament, la cafeteria, i allà, Diego i Marcos ficant gols a una companya de la TV Extremenya que passava per la ciutat, es va pintar els llavis, i ha fet una intensa interview per a la tele pacense. Mentre l'acomiaden, llegeixo i prenc algunes notes sobre l'ABC…
Sílvia Méndez de Emotiva Comunicació, l'ombra amable de la gira que tenen entre mans, em presenta aquests dos picarons músics de Jerez de la Frontera, Diego, “el ratolí” i Marcos, “el canijo”; em conviden a asseure'm, i de forma espontània sorgeix el tema de les guitarres elèctriques…
Diego: “El meu oncle Miguel va ser el primer a treure una guitarra elèctrica de la base de Morón; abans d'això, allà a Jeréz les guitarres flamenques les transformaven en elèctriques”.
Diego té aparença de guitarrista i ho és. La seva afició al temple de l'acústica li ve de fa temps, ia l'institut ja va formar “la Banda del Ratolí”, que acompanya el grup com a part indissoluble. Un dia el va trucar Migue, que coneixia Marcos…
Marc: “El meu pare tocava la guitarra des de sempre, i sempre li va agradar la música; jo escoltava els discos de els Beatles, Triana, Jimi Hendrix, …coneixia Migue, que era un oncle creatiu i espontani, i vam començar anar a casa de Diego a aprendre.»
Per això, i de la prolífica imaginació de Migue, que feia cançons amb moltíssim talent, van sorgir Els Delinqüents…
Diego: ” Un dia vam dir, bé, com ens anomenarem? i algú va dir Los Delinqüentes, i així es va quedar…però amb”q”, ni amb “k” ni res; en aquella època tots els grups es posaven la “k”: Kortatu, Ketama, OBK, – jajajaja, rialles…però nosaltres vam dir que amb “q”, i amb “q” es va quedar”.
El 1999 graven la seva primera maqueta, Arquitectura del carrer a l'aire. Aquest mateix any, i amb producció de José Manuel García Pelayo, la banda va gravar la seva segona maqueta en pla professional…
Marc: «des de llavors no hem parat. 5 discos, actuacions a tot arreu,…entre 2005 i 2007 vam donar la barbaritat de 120 concerts; vam estar dos anys sense descansar ni una setmana”.
Són considerats una de les bandes del panorama musical espanyol amb major projecció nacional i internacional...
Marc: ” Ens segueix agradant tocar més que res al món. Quan puges a l'escenari, tant se val el cansament, no sé com explicar-t'ho…”
Diego: ” Tenim la mateixa il·lusió per tocar que fa 11 anys; en aquest temps hem pogut conèixer altres ciutats, altres persones, altres cultures, que ens han enriquit, però el nostre esperit continua sent el mateix.”
Després d'acomiadar-nos, just abans de sortir de l'hotel, Marcos exclama al vestíbul gairebé buit, i amb la nostra sola presència: «! Tingueu cura, que aquest oncle s'emporta l'ABC». El franc somriure del recepcionista va acabar l'escena.