Ahir vaig veure la darrera pel·lícula de l'Oest que ens ha arribat des de Hollywood, El tren de les 3:10, remake del film del 1957 de Delmer Daves, que té en el seu repartiment dues grans estrelles com són Christian Bale y Russel crowe i, he de dir, que estic en contra de la gran majoria de les crítiques sobre la pel·lícula que he llegit a la xarxa perquè a mi m'ha semblat una pel·lícula lenta, avorrida i gens creïble.
Resumint l'argument: Dan Evans (Bale) és un ranxer amb deutes que accepta porta Ben Wade (Crowe) (lladre i assassí) a un poble on hi ha tren amb destinació a la presó de Yuma que surt a les 3:10. Pel camí, s'hauran d'enfrontar a diversos contratemps des d'atacs dels indis a la banda de Crowe.
Per començar amb la meva crítica, ja estem al segle XXI i no puc aguantar més que un home a qui han pegat un tret i està mig mort es recuperi fàcilment una vegada que li extreuen la bala no havent seqüeles de la seva ferida a tota la pel·lícula. Dic això pel paper que interpreta Peter Fonda.
D'altra banda, és poc creïble que un dels personatges principals, Christian Bale, que interpreta un pobre ranxer a qui li van amputar la cama, des d'una mica més amunt del turmell, per una ferida a la Guerra Civil Americana, es desenvolupi com si tingués les dues cames i no una de pal.
I, com que no em vull estendre, el pitjor de tot i menys creïble de la pel·lícula és quan al final de la pel·lícula Russell Crowe (el dolent, l'assassí) no fa res per escapar-se i segueix Bale per tot el poble mentre són tirotejats per la banda de Crowe i molts altres del poble que volen la recompensa. I, ja no us parlo del final del tot perquè és el súmmum dels súmmum. Un desvergonyiment.
No segueixo que m'escalfo. Per mi va ser molt millor Open Range (2003) de Kevin Costner encara que a altres companys de blocs els sembli el contrari.