"De les llàgrimes per plorar quan valgui la pena…"
Alguna vegada vaig acabar tan fastiguejat del continu joc de paraules -convenientment ideat- que escoltava sovint a les cançons de Joaquín Sabina, que vaig anar perdent interès en la seva música. Poc després em vaig topar amb el Digues-m'ho Al Carrer (Sony BMG / Ariola, 2002) i no em va quedar més que reconèixer estar davant d'un dels millors -potser el millor- discos de la seva autoria.
Tot aquest procés que comencés amb un infart cerebral -que comportaria una dràstica reducció de drogues, alcohol i tabac- ho ha d'haver sumit en una forta depressió. Afortunadament en va sortir ben parat i va tornar amb un treball excel·lent sota el braç, carregat d'introspecció, bohèmia i la seva peculiar manera de veure la vida.
Joaquín Sabina – La Cançó més bella del món
[àudio:https://www.dameocio. Com /wp-content/uploads/2008/07/joaquin-sabina-la-cancion-mas-hermosa-del-mundo.mp3]
I tu ... Què estàs escoltant?