http://www.youtube.com/watch?v=DUcJWaC-2Co
Si ja enlluerna de per si la veu de Edith Piaf -la millor pronunciació de l'francès que mai he escoltat, recordin La vie en rose-, el context en el qual es narra la raó per la qual és notícia avui hauria de ser llegit com una saga amorosa cinematogràfica dels anys cinquanta.
El 1946 -precisament l'any en què es va gravar l'històric tema abans esmentat- Edith Piaf va conèixer a Atenes Dimitris Horn. L'endemà passat li escrivia una apassionada carta, «T'estimo com mai he estimat», deia ella, "no deixis que mori el meu cor». Com un fantasma de l'record sorgit d'unes profunditats gèlides com les es van empassar a el Titanic, i amb un interès renovat després de l'estrena de l'film La vie en rose, es va subhastar fa uns dies a Grècia aconseguint un valor d'uns mil cinc-cents euros.
La cantant va morir fa quaranta-sis anys deixant l'himne parisenc per antonomàsia i la Grantia de seguir sent actualitat.