A l'apartat que el BAFICI va nomenar com a «Nocturna», hom sap que haurà de trobar-se amb coses de dubtosos fins, així com de, potser, escatològiques o sàdiques imatges. O potser una carícia al més estrany, o una explotació als aspectes sexuals més ben guardats de la societat (o del que estigui per fora).
I un valent desengany em vaig menjar dissabte a la matinada amb el film «The Lollipop Generation«. Pel·lícula Canadenca dirigida per GB Jones. Una dona que va ser de les impulsores del moviment anarc sexual acompanyant els inicis de Bruce LaBruce, en el seu afany per trencar amb tot, disconformes amb el tot, donant lloc al revoltat moviment queer punk de fins dels ´80. Aquest film és el primer crit de Jones amb forma de llarg, on per mitjà d'imatges capturades a Súper 8 durant diversos anys (13!), explica la història d'una adolescent fugada de casa seva, que devaria pels carrers sense nom de un barri sense nom. En paraules dels mateixos organitzadors del festival, la pel·lícula recorre «un viatge a través de plànols epilèptics de lletgisme documental que van directe a l'origen i l'essència del cinema underground anarcosexual, duplicant brutícia visual el primer Warhol».
Un film difícil de veure, més si s?està a l?última butaca, i els subtítols resulten pràcticament inaccessibles. Tot i això, comptant amb pocs diàlegs d'un anglès fàcilment comprensible, la pel·lícula treballa la relació imatge/so des d'un lloc força interessant, en desfaçar la concordança entre tots dos nivells, i presentar-nos en diversos moments un diàleg entre boques que, a la vista , no es mouen.
Un treball que val la pena veure si és amic de la temàtica, i d'aquells «altres orígens». Personalment, m'ha semblat menys bruta l'exhibició homosexual (que abunda) que la trama en si mateixa.