Havia llegit tantes crítiques negatives sobre la pel·lícula Gamer que, després de veure-la, fins i tot m'ha agradat i tot. Tot i que, això sí, el final no hi ha per on agafar-lo.
Els directors d'aquesta pel·lícula, Mark Neveldine i Brian Taylor, ens situen en un futur, no gaire llunyà, on la població cada cop està més tancada en si mateixa a causa de l'auge de jocs on es poden controlar altres éssers humans de debò, com el joc Society, portant la idea dels Sims al màxim nivell doncs pots controlar un humà de veritat.
A més, el creador d'aquest joc, un visionari informàtic, també ha creat un altre joc on es poden controlar éssers humans en un joc tipus Shooter, anomenat Slayers. Els humans cobaies participants en aquest joc són criminals que estan esperant la seva execució, i són obligats a jugar amb l'excusa que si segueixen vius cert nombre de partides, es guanyaran la llibertat. Aquest joc té uns nivells d'audiència altíssims i és vist per gairebé tota la població.
La primera part de la pel·lícula Gamer n'és el millor amb la presentació del futur, els diferents jocs i actor principal, un Gerard Butler, que busca desesperadament sobreviure per retrobar-se amb la seva dona i filla.
Tot i això, una vegada que el protagonista escapa del joc i es retroba amb un grup de freaks que volen alliberar el món del malson creat pel totpoderós empresari, interpretat Michael C. Hall, la pel·lícula va perdent qualitat fins a la lluita final entre heroi i dolent més lamentable que hom recorda a veure vist en cinemes.
La pel·lícula Gamer se la recomano, sobretot, als més joves que han gaudit de jocs com Los Sims i Call of Duty. A ells, la primera part de la pel·lícula també els encantarà.
Nota Actualitat Cinema: 5