No m'estranya que la superproducció enemics Públics, del director Michael Mann (Heat), sobre John Dillinger, un dels lladres de bancs més famosos de la història, hagi estat un semi fracàs perquè la història d'amor entre el lladre i la seva xicota no hi ha per on agafar-la. És menys creïble que el conte de la Caputxeta i el llop.
A més, les interpretacions dels personatges principals, Johnny Depp com John Dillinger i Christian Bale com l'agent del recent creat FBI l'únic objectiu del qual és atrapar, viu o mort, el criminal més buscat a Amèrica d'aquella època són realment fluixes, sobretot, la de Bale.
El guió d'Enemics Públics no hi ha per on agafar-lo i es podria resumir en història d'amor inversemblant entre el lladre de bancs i una noia humil, el joc del gos i el gat entre el lladre i l'agent de l'FBI i la icona en què es va convertir el lladre en aquells anys, on era vist gairebé com un heroi en robar bancs però no els diners dels clients que hi havia.
En resum, no perdeu els 140 minuts que dura la pel·lícula en veure-la perquè podreu veure una altra pel·lícula millor que aquesta fins i tot a la sobretaula d'Antena3.
Nota Actualitat Cinema: 4