El cinema suec està arribant a tothom gràcies a pel·lícules com Deixa'm entrar y Mil · lenni amb un gran èxit de crítica i de públic.
Deixa'm entrar ha tornat a fer un nou gir de rosca a les pel·lícules de vampirs centrant-se en la solitud, les pors i l'amor d'una parella de nens de 12 anys.
D'una banda ens trobem amb l'Óscar, un nen gairebé albí i poc xerraire que pateix assetjament escolar a l'escola i somia venjar-se d'aquests atacs, que un dia coneix la seva nova veïna Eli, que malgrat el fred que fa vesteix amb poca roba i descalça, a més d'amagar altres misteris. Ella igual que Óscar es troba sola i abandonada en aquest món però per altres raons – que no dic per no fer-vos malbé la pel·lícula-.
sorprèn que Deixa'm entrar, feta amb pocs mitjans i diners, ofereixi unes imatges realment impactants, sobretot, la seva sorprenent escena final que, segons la crítica especialitzada, és una de les millors seqüències del cinema dels darrers anys.
La interpretació dels dos nens és bestial, sobretot, la del nen que realment impacta amb pell albina i els cabells rossos.
Però us adverteixo que Deixa'm entrar no és una pel·lícula de vampirs a l'ús, ens trobem davant d'una bella història d'amor entre dos nens de 12 anys.