La pel·lícula Imago Mortis, coproducció entre Espanya, Itàlia i Irlanda, es va estrenar fa uns quants mesos al nostre país aconseguint en el seu primer cap de setmana una taquilla acceptable per després caure en picat la seva recaptació i, una vegada vista aquesta pel·lícula en primera persona, ja entenc per què.
Imago Mortis ens presenta una història tòpica de suspens localitzada en una escola de cinema on a un alumne (Alberto Amarilla) se li comença a aparèixer un fantasma. Aquest, a les seves aparicions, li dóna les claus necessàries per trobar en una cova una caixa tancada amb un estrany instrumental anomenat tanatoscopi. Com que la mateixa directora del centre (Geraldine Chaplin) li explica a ell ia la seva nòvia (Oona Chaplin) aquest es va fer servir per treure, com en una fotografia, l'última imatge de la retina que retenien els morts.
Tot i això, la pel·lícula després de la presentació dels personatges i de la història es perd en un embull de situacions i, com a colofó, té un final que no hi ha per on agafar-lo perquè la pel·lícula acaba sense explicar res, ni per què se succeeixen els assassinats, ATENCIÓ SPOILERS, ni per què els professors estan tan interessats en aquest aparell. FI DE SPOILERS.
A més, com que la pel·lícula es va rodar en anglès per facilitar-ne la venda a la resta de països, cal destacar que el doblatge que han fet a l'espanyol és pèssim, sobretot, el del protagonista.
Senzillament, no perdeu el temps.