Dins del nostre cicle 'Cinema i educació' abordem avui una pel·lícula de Wes Craven (Malson a Elm Street, "Scream 5 €), Sí Wes Craven, i és que resulta peculiar que un director que normalment es dedica a el cinema d'ensurts i terror, ens brindi una pel·lícula de la talla i sensibilitat de 'Música de cor' (1999), Per a la que va saber envoltar-se d'un elenc d'excepcionals artistes perquè el plat li sortís rodó, i una d'aquestes històries que fa sonar la flauta (En aquest cas el violí).
Inspirada en fets reals, compta amb Gloria Estefan en un petit paper i cantant, i el pes de l'protagonisme va a càrrec de Meryl Streep, que per aquest paper va tornar a estar nominada a l'Oscar, acompanyades de Aidan Quinn, Angela Bassett, Jane Leeves, Kieran Culkin i Jay O. Sanders, Entre d'altres.
Roberta Guaspari és mare de dos nens petits. Quan el seu marit els deixa, queda en una situació molt precària. Un amic li aconsella recuperar els seus vells coneixements de música i la seva col·lecció de violins, per oferir-se a fer classes en un institut. Així ho fa i, lluitant contra vent i marea, aconsegueix crear un sòlid programa de violí en el seu institut d'Harlem, que il·lusiona a un munt de noies i nois que mai haurien pogut somiar amb tocar l'esmentat instrument.
La pel·lícula 'Música de cor' comptava ja amb la meva simpatia abans de veure-la, i era per la seva elenc, Meryl Streep i Glòria Stefan sempre m'han encantat. Però si a més la temàtica és educativa i la pel·lícula compta amb la sensibilitat que posseeix aquesta, era evident que m'encantaria. 'Música de cor' aprofundeix en l'educació amb majúscules, la de veritat, i se centra en l'esforç i sacrifici que ha de fer tot mestre per ensenyar als seus alumnes, en aquest cas de música, una àrea que pot convertir-se en una veritable passió si se sap portar.
El truc està, segons Roberta Guaspari, en combinar en la justa mesura la concentració i la disciplina, amb veritable sentiment, perquè a l'tocar es faci des del cor, amb sentiment. No us la perdeu.
