Si no és per Sant Spotify no m'assabento que feia sis mesos existia alguna cosa com 'Artstravaganza'. Tu poses aquesta paraula a Twitter i es podrien escoltar els crits de milions de talifanes dient «El nou de Lady Gaga!» Però no és així. 'Artstravaganza' és el títol de l'4º LP de les Chicks On Speed.
«¿I aquestes qui són? Han fet algun duo amb Pablo Alborán? » Chicks On Speed començaven la seva aventura musical al 97 a la ciutat de Munic, i no, no han cantat amb Pablo Alborán. El de les col·laboracions amb aquestes noies va més d'un altre rotllo, com Yoko Ono, Julian 'Wikileaks' Assange, Princess Francesca von Habsburg, Peter Weibel, Angie Seah o Anat Ben-David.
Vaig llegir una crítica de Raül De Tena a Fantastic Plastic Mag en què resultava impossible explicar-ho millor sense usar les seves mateixes paraules, parlant sobre com caldria enfrontar-se a una primera escolta de 'Artstravaganza'. Estan les Chicks On Speed intentant reeducar musicalment a cop de 'Artstravaganza'? Us deixo a continuació amb part de el text de Raül De Tena:
Aquest, a la fi i al el cap, pot ser el principal problema de "Artstravaganza": que hi hagi qui s'acosti fins a ell per trobar a les Chicks on Speed que facturaven hits electro-popers i es trobi més bé amb un disc que demana un esforç per part de qui escolta per ser desentranyat, disseccionat, aprehès i, finalment, gaudit. A la fi i al el cap, aquest és un altre al·legat més a sumar a tots els de "Artstravaganza": fer necessària una actitud activa en aquests temps que s'han acomodat a l'consumidor de música en una manera de vida completament passiu.
Acabaré dient que, si se t'ha despertat la curiositat amb les Chicks on Speed primer et diré: « 'En bona hora, ànima de càntir !!» i després et diré «El 17 de juny les tens a Barcelona, al SONAR», Mentre et dono uns copets a l'esquena.