Des de l'últim Rock in Rio Madrid al juliol de 2012, Amaia Montero no s'ha tornat a enfilar a un escenari. Necessitava desconnectar «de tot» perquè el cansament, diu, «et mata la il·lusió». Dos anys després torna amb les piles carregades i un nou disc, «il·lusionada», encara que per les lletres sembli una altra cosa. «Em fa molt més joc el desamor», reconeix l'artistes basca en una entrevista recent. 'Si Déu vol, jo també(Sony Music) és, a més del títol d'aquest nou treball, l'expressió amb què aquesta «creient no practicant» ha volgut resumir per on passa actualment la seva filosofia de vida: lliurar-se al destí i que vingui allò que vingui.
Així s'assumeixen millor les nombroses ruptures, trobades i desavinences amoroses que poblen l'àlbum. «Quan alguna cosa s?acaba, vénen coses noves i de vegades això és el millor que pot passar. El duel cal passar-ho», valora Amaia Montero, traient una lliçó positiva d'aquestes històries. Paraules, el senzill de presentació, mostra aquest esperit i des del principi va ser una opció clara de «single», perquè per a ella també abandera el so que ha aconseguit al costat del productor britànic Martin Terefe. Col·laborador d'altres artistes com Jason Mraz i James Morrison, en destaca la capacitat per eliminar el que és superflu, anant «de menys a més».
«Crec que el so anglès és el que li senti millor a la meva música», afirma l'artista, que va gravar els seus discos previs a Milà i Los Angeles i que considera que gravar a Londres «ha estat decisiu» en el resultat final, «una evolució brutal no només al so, sinó també a les lletres».
Més Informació | “Paraules”: Amaia Montero presenta el seu nou videoclip
via | EFE