Haja estat estratègia o no, el que és indubtable és que aquest hiat a la carrera del grup de James Mercer s'ha desenvolupat satisfactòriament. Grup que va començar el camí, sota l'etiqueta The Shins, amb la brillantor d'un debut perfecte, ens referim a Oh, Inverted World (2001) on aquest pop anyenc seixanta sonava tan actual i on ja es començaven a entreveure majestuoses melodies que acompanyarien els seus següents treballs.
En Xutes Too Narrow (2003) van refinar la seva fórmula i van gaudir ja d'una popularitat considerable batent el record de vendes a la seva discogràfica Sub Pop, i després d'un petit parèntesi van tornar renovats amb Guanyant la nit (2007) on el seu so s'expandeix en múltiples adreces no transitades prèviament.
Però els problemes interns a la banda ja estaven latents i es va anunciar un descans de la banda quan en realitat s'havia desintegrat per complet, Mercer al costat de Ratolí de perill va llançar un àlbum de pop bastant més experimental del que ens tenia acostumats que fet i fet a servit de visagra per a aquest cinquè àlbum de la banda, ja només amb Mercer com a vestigi de la formació original.
Port Of Morrow (2012) sembla una síntesi perfecta de la fórmula Shins. No dubten a començar amb artilleria pesada a l'experimental “A Riffle's Spiral” i tampoc d'intercalar sumptuoses balades pel camí donant un conjunt variat i equilibrat. I ho broden de nou quan aposten per temes enganxosos com el single presentació “Simple Song” amb Mercer exhibint el seu poder vocal en una tornada inoblidable, o les rítmiques “No Way Down” i “Bait And Switch”.