La dècada dels 90 és sens dubte la millor a la filmografia de Ken Loach, la raó és que comença a dedicar-se exclusivament a la gran pantalla deixant per fi els seus treballs per a la televisió.
El seu camí per aquesta nova dècada comença ja el 1990 amb dues pel·lícules d'excel·lent factura, «Agenda oculta»i«Riff raff«. La primera el fa guanyar el Premi Especial del Jurat al prestigiós Festival de Cannes aquell mateix any, amb la segona va obtenir el Premi de la crítica del mateix certamen el 1991.
El 1993 torna a crear una altra obra d'art amb el drama «Plovent pedres«, cinta que li torna a donar el Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes.
amb «Marieta, Marieta«, la seva següent pel·lícula del 1994, no va ser el Festival de Cannes qui es va rendir a la gran qualitat del mestre del cinema, sinó la Berlinale. A la ciutat alemanya va obtenir amb aquest film l'Ós de Plata a la millor actriu, pel gran treball de Crissy Rock.
El 1995 se centra en la guerra civil espanyola a la seva obra «Terra i llibertat», una coproducció entre Gran Bretanya, Espanya i Alemanya, en què es poden veure grans figures del cinema espanyol com Iciar Bollaín, actualment una de les grans directores del panorama nacional. Aquest film del britànic va rebre el Premi Félix a la millor pel·lícula europea i el Premi Fipresci, ex-aequo, i el Premi del Jurat Ecumènic a Cannes.
Un any més tard roda «La cançó de Carla«, pel·lícula amb què no va obtenir el mateix èxit que amb les seves cintes anteriors, molt probablement perquè en aquest film canvia de terç i deixa una mica de banda els seus temes recurrents, encara que segueixen apareixent en un segon terme, per crear un drama romàntic centrat en la història damor.
El 1998 torna al que ha el seu millor cinema amb «El meu nom és Joe«, cinta que torna a explorar els problemes de la classe obrera del seu país. Aquest treball li va suposar l'Espiga d'Or a millor pel·lícula a la Seminci de Valladolid. A més, el seu protagonista, Peter Mullan, va rebre el guardó de millor actor en un Festival de Cannes que sempre ha tingut en gran consideració els treballs de Ken Loach.
Més informació | Mestres de cinema: Ken Loach (anys 90)
font | Wikipedia
fotos | blocs.20minuts.es mirocine.net taringa.net