Dijous passat (7) i divendres (8), el conegut músic David Gilmour va tornar a Pompeia (Itàlia), a l'Amfiteatre que el va tenir com a protagonista amb el seu exgrup Pink Floyd fa 45 anys.
Aquestes presentacions van marcar el retorn de David Gilmour a la localització on es va gravar l'històric concert el 1971, que va marcar una fita en les presentacions en viu en la història del rock. Aquest mític concert a porta tancada, sense espectadors, va ser immortalitzat al film rock-documental del director Adrian Maben que va portar per nom 'Pink Floyd: Live at Pompeii'. Només sonar la introducció, 'Wish you were here', gairebé 3 mil seguidors arribats de tot Itàlia i de l'estranger van entrar en un deliri col·lectiu que va estremir les ruïnes de Pompeia.
Els seguidors de Gilmour han estat summament afortunats, perquè mai abans a l'amfiteatre de Pompeia s'havia celebrat un concert de rock amb el públic present, però cal saber que aquest privilegi va tenir un cost molt alt atès que cadascun dels assistents va haver de pagar ni més ni menys que 345 euros per entrada, un fet que ha suscitat una forta polèmica en els darrers mesos.
El monumental espectacle de David Gilmour va ser una veritable comunió entre el consagrat artista i la seva multitud de seguidors, que van gaudir d'un escenari ple de llums, foc i fins i tot van presenciar una simulació del volcà amb focs artificials que va evocar la destrucció que la ciutat va patir molts segles enrere.
Gilmour va interpretar clàssics com 'The Great Gig in the Sky', el gran èxit de l'àlbum 'The Dark Side Of The Moon', i altres temes als quals la multitud va ovacionar constantment. Al llarg del concert Gilmour va assenyalar al seu públic que se sentia feliç d'estar novament en aquest monumental recinte ple d'història després de tants anys, en companyia dels seus seguidors.
El concert es va dividir en dos sets en què el guitarrista va interpretar diversos èxits de la seva trajectòria, inclosos temes de Pink Floyd com 'Comfortably Numb', 'Wish You Were Here' i 'Money'. El músic va mostrar el seu espectacle a la meitat del recinte muntat sobre una plataforma, i amb un projector al darrere que va funcionar com a escenografia de tota la presentació.