Arran de l'estrena a Argentina de Coraline i la porta secreta, El diari argentí pàgina 12 reprodueix una entrevista realitzada per Bill Connelly, en la traducció de l'crític cinematogràfic Horaci Bernades.
Per als qui no el coneixen, Henry Selick no és altre que el director darrere d'una de les obres mestres de l'animació: L'Estrany Món de Jack (The Nightmare Before Christmas). Després de l'estrena de Monkeybone, el 2001, Selick es va prendre el seu temps per adaptar una novel·la infantil escrita per Neil Gaiman. Coraline, tal el nom de la cinta, torna a Selick a el camp de la millor animació artesanal, filmada «quadre per quadre», que va demandar un ardu treball i diversos mesos de filmació.
En l'entrevista comenta que mai va poder gaudir de l'merescut crèdit que li corresponia per dirigir L'Estrany Món de Jack, Film que és associat immediatament amb Tim Burton (Va ser productor), encara que destaca que Burton va aportar moltes idees i el va deixar treballar lliurement.
Després de l'succés de Jack & Cia., Selick es va embarcar en Jim i el préssec gegant (1996), magnífica adaptació animada de l'popular conte de Roald Dahl, I el 2001 va estrenar Monkeybone, Protagonitzada amb Brendan Fraser, que va resultar ser un fracàs de taquilla.
A la xerrada, confessa ser lector d'historietes des de noi, i assegura que són ideals per a adaptar-les a l'animació. Manifesta el seu immediat interès en la novel·la infantil de gaiman i el seu personatge, Coraline; reflexiona sobre la por dels més nois i la necessitat d'enfrontar-se él; de les modificacions fetes a la novel·la original; els avantatges pressupostàries que implica filmar sota la tècnica stop motion; i de la dualitat entre l'animació digital i l'artesanal.
L'entrevista completa, a continuació:
-¿Què va ser el que el va atreure de el llibre de Neil Gaiman?
-Coraline em va semblar una Alícia al País de les Meravelles que deriva a Hansel i Gretel ... Li explicaré una cosa. Li vaig donar la novel·la a la meva mare, perquè la llegís. Sap què em va dir quan la va acabar? Que quan jo era noi parlava d'una altra família que tenia a l'Àfrica. Com el que li passa a Coraline! I jo no recordava això! O sigui que alguna cosa profunda em deu haver tocat la novel·la, no? Munts d'elements de la novel·la em van encantar. Però el que més em va agradar va ser la personalitat de Coraline. Que sigui una nena d'allò més comú, però que alhora tingui la suficient curiositat com per deixar-se arrossegar al desconegut.
-Vostè és lector de novel·la gràfica?
-De noi llegia com boig, sobretot els còmics de la Marvel. De gran vaig llegir Watchmen, El cavaller fosc, aquestes coses. Després vaig seguir, però més discontínuament. No sóc un superfan, d'aquests que devoren tot. Ara, si em pregunta per la relació entre novel·la gràfica i animació, des de ja li dic que sí, que crec que les novel·les gràfiques són ideals per dur-les a l'animació.
-Parlant de superherois, és veritat que li van suggerir donar-li superpoders a Coraline?
-Ah, sí! (Rialles) Va ser una idea de David Fincher, el director de Se7en i Benjamin Button! Em va suggerir això, com a forma de que la nena pogués vèncer a un Mal sobrenatural. Però a mi si alguna cosa m'agrada de el personatge és justament el contrari: que sigui una nena com qualsevol altra ...
-En les seves dues pel·lícules prèvies, vostè va combinar animació amb actors de carn i ossos. ¿Va pensar en algun moment en fer una cosa semblant amb Coraline?
-Miri, si per alguna cosa em van servir aquestes experiències va ser per confirmar que el meu és l'animació. Sóc més d'interactuar amb els artesans, en un ambient de treball recollit i silenciós -que és el que succeeix amb l'animació quadre-a-quadre-que amb els actors, enmig d'un set, mandoneándolos i cridant.
-Com les seves pel·lícules anteriors, Coraline està plena d'elements dark. A el menys en l'última part. De fet, tot aquest tram ha de ser tan terrorífic que va filmar fins ara. ¿En cap moment va pensar que per als nois podia ser una mica molt?
-Neil Gaiman sempre va estar convençut que la seva novel·la era per a nois de 9 anys en amunt. En el temps que va passar des de la publicació, nosaltres calculem que aquesta edat haurà baixat més o menys fins als 8. Depèn molt de el noi. A un d'9 Mai poruc pot ser que l'espanti, i en una d'aquestes n'hi ha un de 6 o 7 més coratjós, que l'hi banca perfectament. És clar que el tema no són tant els nois com els pares ...
-Els pares tendeixen a tornar-se cada vegada més sobreprotectors?
-Uh, és una vella qüestió ... Va començar allà pels '70, amb la impugnació dels contes de fades tradicionals, suposadament perquè estimulaven la violència, l'agressió, la por. Però pedagogs de primera línia consideren que el fet que tots aquests elements apareguin en els contes permet que els nois sublimen les seves pors, els seus desitjos. I d'això es tracta Coraline: de quan els desitjos i les pors es materialitzen. Em sembla bo i fins necessari que els nois es familiaritzin amb això. Als nois els encanta, a més, quan algú com ells enfronta el Mal i el venç. No és molt nou el que dic: ja ho feia Disney, en els seus començaments. Fixeu-vos en Blancaneus: la bruixa li vol arrencar el cor i ficar-lo en una caixa ...
-Un dels canvis que vostè va produir, en relació amb la novel·la, va ser la introducció d'un amic de la nena, Wybie, que allí no hi era.
-El propi Gaiman sosté que es tracta d'un agregat necessari, ja que és la manera de reemplaçar els monòlegs interiors de Coraline, que en la novel·la queden bé, però en una pel·lícula haguessin estat avorrits. Jo el que puc dir-li és que el primer guió que vaig escriure era tan fidel a l'original que no funcionava. Vaig haver de donar-li moltes voltes per donar amb aquesta idea i arrodonir a Wybie com un personatge més. Un altre canvi que vaig fer va ser que en la novel·la de Gaiman, una vegada que Coraline passa a l'altre món, ja no torna. Jo la vaig fer anar i tornar, perquè em va semblar necessari per construir la situació.
-Una altra modificació té a veure amb el personatge de la bruixa.
-Sí, en el llibre era sempre una bruixa. Jo vaig preferir fer primer d'ella una segona mare, plena d'amor i d'encant, com a forma d'accentuar el contrast.
-Parlem una mica de la seva especialitat, la stop-motion. Vostè i Tim Burton semblen com els últims creuats d'aquesta tècnica manual, en un moment en què tothom es bolca a l'animació computada.
-Què vol que li digui, estimo el quadre-a-quadre. No ho sé, té un caràcter real que amb cap altra tècnica d'animació s'aconsegueix. Vostè agafa un ninot, li arruga sense voler el vestit i, quan filma, el vestit surt arrugat. Són coses que passen només quan es treballa amb aquesta tècnica. És menys perfecta, però permet veure el treball de què la va crear.
-El succés de L'estrany món de Jack va ajudar per poder seguir filmant en stop-motion?
-Sens dubte. Més encara amb la versió 3-D. Quan jo vaig començar a intentar "vendre" Coraline, per convèncer els executius els deia que l'anava a filmar tota per computació. Després ja no va fer falta. Tingueu en compte també que el quadre-a-quadre és molt esforçat per als que hi treballen, però a l'estudi li surt barat. Una pel·lícula com Coraline costa un terç del que surt qualsevol producte Pixar o Dreamworks.
-¿Finalmente no va usar computació?
-Alguna cosa fem servir, però no on sembla. La seqüència de el circ de ratolins, que és molt complexa visualment, els productors estaven segurs que l'havíem fet per computació, i no va ser així. La seqüència amb els gossos escocesos en el teatre, tampoc. Hi ha 500 gossos, asseguts a les butaques com a espectadors, i nosaltres vam fer un ninot per cada gos. Cinc-cents ninots. Res de multiplicar per digitalització. Sempre preferim treballar manualment, perquè creiem que això és el que li dóna una personalitat pròpia al que es fa.
-I llavors on van usar computació?
-En casos molt puntuals. Per donar efecte boira en una escena, per exemple. Per a les gotes de pluja sobre la finestra, en una altra. En tota la pel·lícula hi ha una única escena íntegrament generada per ordinador, que és en la que apareixen els tres nois-fantasma, per advertir-li a Coraline de el veritable caràcter de la qual ella anomena la seva "altra mare". Aquí fem servir computació per als fons.
-Una diferència tècnica important, pel que fa a les seves pel·lícules anteriors, és que Coraline és la seva primera pel·lícula filmada digitalment.
-Sí, i em vaig sentir molt còmode fent-ho. Fins ara només havia treballat en fílmic.
-Finalment, el 3-D.
-Miri, des de fa com vint anys que vinc seguint els avanços en aquest camp, és una tècnica que sempre em va interessar. Ara finalment es va presentar l'oportunitat d'usar-la, perquè el 3-D estava madur, els productors volen aplicar ja la pel·lícula li venia molt bé, perquè em permetia accentuar el caràcter extraordinari de l'altre món a què la nena va a parar. És com en El mag d'Oz, on, a partir de el moment en què la protagonista passa a el món dels somnis, el món pega un viratge, de el blanc i negre a la color. Aquí és una cosa molt semblant, amb l'excepció que en lloc de colorizarse, adquireix relleu.
font: pàgina 12